L'any 1894 es van encendre a Manresa els primers fanals que funcionaven amb electricitat. Es van instal·lar a la plaça Major i a l'exterior de l'església del Carme. L'electricitat va sortir de l'Anònima, un edifici que forma part del patrimoni de la ciutat amb 120 anys d'història.

Ara és la llum la que no arriba a l'Anònima. Fa poc més d'un any era la seu de la companyia elèctrica Endesa, que es va traslladar a un altre edifici històric, la Catalana. des de llavors ha quedat buida i sense cap destí en perspectiva.

L'entrada principal de l'Anònima és la del carrer Llussà, tot i que l'accés que s'utilitzava fins ara és el del Puigterrà de Dalt. Consta de dos edificis. Per una banda, hi ha la nau principal on hi havia les turbines que generaven electricitat. Primer amb carbó de les mines de Fígols, al Berguedà. Se'n consumien 450 tones mensuals que alimentaven les calderes de vapor per moure les turbines. N'és testimoni la xemeneia de maons de 25 metres d'alçada i que està reforçada amb cèrcols metàl·lics.

El segon edifici és el que hi ha just al costat. Era una fàbrica tèxtil que es va concebre per funcionar amb l'energia sobrant. Els últims anys va acollir les oficines de les companyies elèctriques que sempre han ocupat l'edifici: la Companyia d'Enllumenat, la Companyia Anònima Manresana d'Electricitat, Forces Hidroelèctriques del Segre, Fecsa, Fecsa-Enher i, més recentment, Endesa.

Encara més desconegut que tot això són els antics tallers o les carboneres que passen per sota de la plaça principal de tot el complex. És on quedava emmagatzemat el carbó. Són galeries estretes que sembla que s'hagin obert a base de picar pedra.

Un passadís de fum perquè hi hagués corrent d'aire va a parar a la base de la xemeneia. Encara hi queda un tou de cendra a a la base, que s'hi va anar acumulant amb els anys. Mirant amunt es veu un diminut forat per on sortia el fum.

Sales on treballava el ferrer, patis deixats plens de males herbes però des d'on es pot veure una perspectiva desconeguda de la xemeneia, magatzems on hi ha penjats desenes de fluorescents sense cap fluorescent i amb un munt de teules arraconades, i espais abandonats és el que amaga l'Anònima. No ha perdut, però, la dignitat.