Què hi ha a les taquilles, calaixos i armaris d´objectes perduts d´equipaments i espais de pas de Manresa? Quines són les pertinences més oblidades? I les que es reclamen més ràpidament? Regió7 ha donat un cop d´ull als espais habilitats per desar efectes personals oblidats a l´estació d´autobusos, a la biblioteca del Casino, al teatre Kursaal i a la Cova de Sant Ignasi. La varietat d´estris i objectes que s´hi pot trobar és enorme.
Les ulleres, tant de sol com graduades, guanyen per golejada en el rànquing dels objectes més perduts i menys reclamats pels propietaris. Darrere seu hi ha els mocadors de coll (i bufandes a l´hivern), que tampoc són gaire enyorats pels seus amos. A l´altre cantó hi trobem els articles que són perduts i reclamats pràcticament a l´instant, com les claus, les carteres i els telèfons mòbils. Aquests darrers es troben entre les pertinences que, desafortunadament, també costa més que arribin a les oficines d´objectes perduts: qui els troba, no sempre els torna.
A les oficines de Castellà Bus, a l´estació de Manresa Alta, Rosa Guerrero mostra una taquilla que han buidat recentment. Explica que el que més troben dins dels autocars i a les andanes són «ulleres de sol, carteres, motxilles, guants, mocadors de coll, apunts de la universitat, claus, jaquetes, bosses i paraigües». Guerrero detalla que quan es recullen més béns oblidats és durant l´època universitària: «trobem apunts, llibretes i motxilles», detalla. Carles Martínez, director de Transports Castellà, afegeix que, «seguint la ISO, guardem els objectes perduts durant sis mesos, i després els portem a deixalleria». Pel que fa als documents oficials, Martínez assenyala que «els enviem a la policia».
D´ecografies a sabates
