Manresa acull refugiats de guerra des d'abans que la ciutadania i els ajuntaments reaccionessin davant l'èxode massiu de sirians i de la crisi humanitària que aquests moviments migratoris estan provocant a les fronteres de la Unió Europea, sobretot a Hongria. La Fundació Rosa Oriol acull a la seva residència per a persones sense sostre de la capital bagenca cinc ucraïnesos que van decidir fugir del conflicte armat que té lloc a la regió del Donbass, a l'est del país, i de la inseguretat creixent d'altres províncies d'Ucraïna.
Vladymir i Lana, un matrimoni de 64 i 63 anys respectivament, no viuen ara l'horror de poder morir sota un bombardeig mentre passegen pel carrer. Amb la tranquil·litat que els proporciona el fet de viure lluny de les armes i la calidesa de la residència de la Fundació Rosa Oriol, recorden el moment en què van decidir definitivament marxar del país. "Llavors vivíem a la ciutat d'Artémivsk, a la província de Donetsk. Estàvem a l'església i van bombardejar la zona. Recordo els vidres trencant-se. Dues dones hi van morir".
Era el 13 de febrer i en aquell moment van prendre la determinació de fugir de la guerra, recorda Lana, que prefereix no revelar el seu cognom. Aquell mateix dia, van ploure bombes a diverses escoles. "Hi va haver nens que van morir. Tot es va submergir, encara més, en el caos i l'horror. Es va establir un toc de queda, hi havia autobusos que explotaven i hi van col·locar mines. A la ciutat sentíem notícies de gent gran que moria de gana", explica com si fos un malson de què acaba de despertar.
