Disminuir la mortalitat per suïcidi, augmentar la supervivència de la població atesa per conducta suïcida i prevenir la repetició de temptatives són els tres principals objectius del Codi Risc de Suïcidi (CRS) que a partir de demà posarà en marxa l'Hospital de Sant Joan de Déu de la Fundació Althaia de Manresa.

Es tracta d'un programa impulsat pel departament de Salut de la Generalitat que s'ha anat activant progressivament a tot el territori. Ara toca fer-ho a la Catalunya Central (Bages, Berguedà, Solsonès, Anoia i Osona), on hi ha uns 40 casos de suïcidi consumat a l'any. El 2013, 537 persones es van llevar la vida a tot el país, segons Salut.

"En general estem per sota de la mitjana de Catalunya, que és una miqueta inferior a la mitjana espanyola i aquesta, al seu torn, és molt inferior a l'europea", explica el cap del Servei d'Adults de Salut Mental de la Fundació Althaia, Eduard Pons. Tot i així és la primera causa de mortalitat prematura en gent jove de 25 a 34 anys.

Pons afirma que el que pretén el CRS és detectar el risc de suïcidi. Qualsevol servei sanitari, amb una especial rellevància del Servei d'Emergències Mèdiques, el SEM, es pot trobar amb un cas. Valora el perill i un cop porta el pacient a urgències el psiquiatre fa una valoració i resol si s'activa el codi. "Això vol dir que es posen en marxa tot de mecanismes de seguiment i control d'aquest pacient". Aquesta és la principal novetat del CRS, "assegurar el seguiment" de la persona que ha intentat llevar-se la vida o bé que té alguna conducta sospitosa que fa pensar que ho pugui intentar.

Aquest protocol consisteix a donar-li hora de visita al metge ràpidament i fer-ne un "seguiment molt estret", ja sigui per telèfon o de forma presencial, per assegurar-se que completa l'atenció hospitalària. A la darrera fase és el metge de capçalera qui se'n fa càrrec.

"No és un codi durant el qual fem coses en aquell moment per una situació d'urgència com podria ser el Codi Infart o el Codi Ictus, sinó garantir el seguiment d'aquest pacient, que no es desvinculi, que rebi l'atenció necessària i que faci el tractament. Aquesta és la principal novetat", diu Pons. Insisteix que aquest control ja funciona actualment, però el pla "ens permet fer-ho d'una manera més protocol·litzada i automàtica, i d'una forma més registrada". Comenta que els pacients "que ja veiem regularment no serien tributaris d'aquest codi perquè ja els tenim fitxats, ja vénen i els tractem".

Pons calcula que a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa es poden trobar amb una vintena de casos l'any. "No són tants, però això no vol dir que no sigui un problema important. Ens amoïna i per això es tira endavant el projecte".

Explica que el suïcidi "és una conducta, no un diagnòstic" i que en més del 85 % dels casos es dóna en persones que tenen alguna patologia psiquiàtrica. La manera de desactivar la temptatives "es tractar el trastorn psiquiàtric. Això pot ser més fàcil o difícil" en funció de la patologia. En els casos on hi ha una depressió "en principi responen i va bé. Si parlem de trastorn de personalitat, dificultats d'autocontrol o consum de substàncies, aquí pot ser més complicat perquè les temptatives es fan de cop i volta".

El Codi Risc de Suïcidi es va posar en marxa el 2014 a les comarques de Lleida, Tarragona, part del Vallès, Barcelona ciutat, Girona i Terres de l'Ebre. A partir de demà ja funcionarà a l'anomenada Regió Sanitària Centre, a les comarques centrals de Catalunya, i fins a final d'any s'implantarà a tot el país. Durant aquest primer any s'han atès 1.150 persones amb el CRS. En el 94 % dels casos hi ha hagut una sola temptativa de suïcidi durant aquest temps, i 2 de cada 3 persones han assistit a les visites de seguiment que s'han programat.