El Pont Nou va quedar ahir al matí obert als vianants i bicicletes després d'estar cinc mesos tancat per obres, que encara no estan acabades del tot. L'alegria de la gent que hi va circular per poder recuperar aquest pas era evident. A més a més, els comentaris sobre l'aspecte del nou paviment de la infraestructura construïda el segle XIV van ser molt positius.

Quim Cardelo, encarregat del cementiri de Manresa, preveia per a avui i demà una allau de gent al cementiri, tenint en compte que aquesta setmana ja n'hi ha anat molta i que, amb l'obertura del Pont Nou, que molts ciutadans utilitzen per arribar-hi, de ben segur que es multiplicarà.

En cinc minuts de rellotge, pel Pont Nou hi van passar una desena de persones (els cotxes fa anys que hi tenen el pas vetat per preservar la infraestructura). L'encarregat del cementiri comentava que molts manresans, sobretot gent gran, fa dies que truquen a les instal·lacions municipals per saber si ja s'hi pot passar. Ahir, primer dia d'obertura, l'anar i venir de vianants va ser constant. Algunes persones quedaven aturades uns instants davant del pont abans de decidir-se a travessar-lo. A la banda de la carretera de Cardona hi van posar blocs de formigó fent una entrada en ziga-zaga.

"Ha quedat molt maco"

"Per anar al Congost o al cementiri el trobàvem molt a faltar", comentaven Pepita Egea i la seva filla, Maria Alba Fernández. Valoraven que "ha quedat molt maco" i que "quan l'hem vist obert ens han fet molta il·lusió". Concepció Torres també deia que l'havia "trobat a faltar molt" i que "ha quedat molt bé". Joan Bertran, veí d'Aguilar de Segarra, estava especialment content. Explicava que quan visita Manresa sol aparcar a l'entorn del cementiri i va a ciutat pel Pont Nou. Igual que els altres ciutadans posava molt bona nota a l'aspecte del nou paviment. "A la nit, amb els llums [que estan encastats a terra, a banda i banda del passadís central], quedarà molt bé". Josep Maria Garcia, un altre ciutadà que ahir va travessar el viaducte, en aquest cas per anar a caminar, es mostrava satisfet. "Fins ara havia de donar una gran volta". Ell fins i tot s'hi va fer una foto.