La urbanització del camí de la Vall del Paradís ha suposat deixar-lo amb menys empedrat del que demanaven alguns experts en patrimoni quan van començar les obres, per als quals calia conservar-ne a tot el vial. L'Ajuntament ha explicat que, "en general, amb la nova urbanització, no s'ha perdut empedrat sinó que s'ha tornat a col·locar al centre del carrer", a la zona on ja n'hi havia.
Els resultats del seguiment arqueològic de les obres contradiuen la informació sobre el camí que en dóna el pla de protecció del patrimoni. Per exemple, l'antiguitat.
L'annex III del pla de protecció del patrimoni on consta l'inventari d'elements patrimonials de la Sèquia de Manresa situa la cronologia del camí de la Vall del Paradís (abans carrer de la Cova) als "segles XVII, XVIII o anterior". També especifica que l'enllosat "és un dels més autèntics i l'únic que conserva una llosa de registre ben situada al mig del rec", i en proposa una protecció parcial, malgrat que sigui un element que queda fora de les àrees protegides.
Del 1850 o el 1950
La informació que ha transcendit ara a petició d'aquest diari és molt diferent. Segons aquesta, l'empedrat és del segle XIX o XX. Eduard Sánchez, que ha fet el seguiment arqueològic de les obres, comenta que "l'aspecte i tradició constructiva de l'empedrat evocava una construcció medieval" però que, "tanmateix, queda palès que va ser construït en el moment en què es va realitzar la claveguera de maó i, per tant, el considerem d'una cronologia molt tardana. Estem parlant del 1850 o del 1950". Apunta que "potser es pot relacionar amb la data que hi ha al pilar d'un portal situat a l'extrem més alt del carrer, del 1910". A més a més, aporta una altra dada interessant. "El nivell de circulació que es crea amb l'empedrat és més alt que els portals d'unes cases del segle XVIII que es devien cremar per la guerra del Francès, mentre que hauria de ser més baix", si el carrer fos més antic. D'aquestes cases en queda una part dels murs de pedra, on es dibuixen perfectament dos portals.
