Dora Navarro va poder dir per fi que entrava a casa seva quan fa just una setmana va creuar la porta del pis on viu des de fa un any i mig. És una de les veïnes del bloc número 41 del carrer Girona que la PAHC del Bages va ocupar l´abril del 2014 per allotjar-hi ciutadans que s´havien quedat sense sostre davant la impossibilitat de pagar el lloguer o la hipoteca. Les persones d´aquest bloc de pisos han passat de ser okupes a inquilins després que la Sareb -popularment conegut com a banc dolent- hagi cedit l´immoble a l´Agència de l´Habitatge de Catalunya amb la finalitat de convertir-los en pisos de lloguer social.
«Quan vaig entrar per primera vegada al pis on visc ara em vaig sentir malament perquè no era a casa meva. Al final em vaig conscienciar que era la millor opció que hi havia sobre la taula perquè tenia un sostre per a mi i la meva família», afegeix Dora, que té 47 anys i que viu amb el seu marit, Manolo Olmedo, i dos dels seus tres fills. Tot i tenir una llar, el fet d´estar vivint en un immoble ocupat i sense garanties legals l´ha fet sentir desprotegida durant tot aquest temps. Per això l´acord que ha aconseguit la PAHC del Bages és important.
«Estar en un pis de forma legal ho capgira tot perquè, a part de tenir deures, tinc uns drets que em garanteixen que puc viure aquí sense que me´n puguin fer fora per qualsevol motiu», afirma, i emfatitza: «saber que ja no sóc una okupa em dóna pau i molta tranquil·litat. Els primers dies d´estar aquí estava espantada per si ens feien fora».
Els inquilins del bloc de pisos tenen la sensació d´haver recuperat el dret, reconegut constitucionalment a tots els ciutadans, de tenir un habitatge digne. Núria Tomàs hi va anar a viure poc temps després que ho fes Navarro i la seva família. Ella hi viu sola i es congratula de poder utilitzar ara l´expressió «el meu pis». Creu que s´ho ha guanyat de valent després de la intensa lluita i les negociacions que hi hagut amb l´Ajuntament de Manresa i l´Agència de l´Habitatge de Catalunya perquè l´immoble ocupat s´hagi convertit en un bloc de lloguer social.
Ara, els inquilins poden viure en el bloc durant cinc anys i paguen uns lloguers que oscil·len entre els 50 i els 150 euros. L´Ajuntament s´ha compromès a comprar els comptadors de la llum i l´aigua i a sufragar els costos del consum de l´electricitat i l´aigua si algun dels veïns no pot pagar-ho. Hi ha ocupats 14 dels 15 habitatges i en total hi viuen 43 veïns.
Tomàs, de 61 anys, afirma que ara pot viure més tranquil·la, però que de cap de les maneres s´han acabat els maldecaps. «El més important per a tots és aconseguir una estabilitat econòmica i les famílies que viuen aquí encara lluiten per tenir una vida més pròspera», destaca. La situació és diferent entre els veïns i n´hi ha que en aquests moments no tenen cap ingrés. Tomàs viu d´una pensió per discapacitat de 590 euros. Dora Navarro ha trobat una feina temporal que se li acabarà a principi de l´any vinent i el seu marit cobra una prestació que deixarà de percebre a final d´any. «Al gener no sé què farem», explica tot mostrant el seu neguit pel futur incert.
