Josep Ros: «Aigües de Manresa té ganes d'invertir a les piscines municipals»

Sap nedar?

Doncs no en sé gaire. Aquest estiu companys d'aquí me n'han ensenyat una mica.

Practica algun esport?

Procuro fer spinnig amb certa freqüència, i de tant en tant natació, quan no tinc molta, molta mandra, perquè em costa. A la de 50 m no m'hi poso. Fora d´aquí sempre he fet esquí, bicicleta...

Des de final del 2012 l´empresa municipal Aigües de Manresa gestiona les piscines municipals. Quina valoració en fa?

Molt bona. Globalment, Aigües de Manresa amb tot l'equip de la piscina estem molt contents de com van evolucionant les coses. Al principi no sabíem fins a quin punt ens tiràvem a la piscina o no, però hem vist que hem anat millorant els resultats i el nombre d´abonats a mesura que Aigües de Manresa, amb la capacitat inversora que ha pogut tenir, hem millorat les instal·lacions i les infraestructures.

Continua sent director de Recursos d´Aigües de Manresa? Combina les dues feines?

Sí. Físicament estic dos dies a la piscina i tres dies als dipòsits nous d'Aigües de Manresa. Mentalment ja és una altra cosa. Com que l'ordinador és el mateix, no vol dir que en un lloc no estiguis treballant per l'altre. El fet d'estar dos dies aquí i tres allà és per organitzar l´agenda. T'organitzes més fàcilment que no pas anar d'aquí cap allà. La meva feina a Aigües de Manresa no té res a veure amb recursos humans, sinó amb recursos materials. El que dóna més feina és la direcció de compres.

Per què van pensar en Josep Ros per dirigir les piscines?

Perquè devia ser el qui tenia menys feina [riu]. No. El gerent, Josep Alabern, sempre ha fet el comentari així mig de broma que quan no sabia a qui encarregar alguna cosa ho feia al Josep Ros [riu]. Se'n va parlar, i dels companys de l'equip directiu, qui en aquells moments tenia més disponibilitat era jo. Sortia d'un projecte de canviar tot el programa de gestió d'Aigües de Manresa. Hi havia dedicat molt temps i s'estava acabant d´implantar. Llavors va sortir el tema piscina.

Què li va passar pel cap quan li ho van proposar?

Jo sóc enginyer tècnic elèctric. Per tant, no té gran cosa a veure amb la gestió d´un equipament esportiu. No té res a veure amb el que havia fet. Però, què he procurat fer? Doncs, d´una banda, vaig trobar un equip excel·lent de persones en tots els aspectes i és amb les quals m´he anat formant escoltant-les molt. Un cop fet això, vaig agafar la direcció que pensava que era l´adient. He de donar les gràcies a tots els companys que m'he trobat aquí a la piscina. Llavors tampoc no podem deixar de banda tota la potent maquinària d'Aigües de Manresa. També ha estat al meu costat. Hem casat les dues coses. Jo he estat al mig i aquesta unió ha funcionat.

Ara que coneix aquest món, se l´imaginava com és?

Abans de fer-nos càrrec d'això jo vaig formar part de l'equip d'intervenció de l'Ajuntament de Manresa. Ja coneixia molts temes tècnics. El que era més nou per a mi era com s'havia de fer la gestió esportiva, i aquí és on m'he assessorat molt pel personal d'aquí. Amb l'equip que hem format és amb el qual avancem dia a dia.

Es van haver de canviar moltes coses?

No. La instal·lació és la que és. Convivim uns abonats amb un club de natació, hi ha un gimnàs i el personal. Què ha pogut fer Aigües de Manresa aquí respecte al que no tenia el Cub Natació Manresa? Jo penso que poder invertir-hi un capital. Això no vol dir que no hagi de retornar d'una forma o una altra. Hem de buscar l´equilibri econòmic, cosa que penso que aconseguirem. Poder aportar aquesta inversió ha permès millorar una sèrie de coses que havien quedat obsoletes. També hem marcat unes directrius i hem fet certa endreça.

Ja que parla d´equilibri econòmic, quan van entrar hi havia un dèficit de 300.000 euros. Com ha evolucionat i com està actualment?

Ens vam trobar un deute de 300.000 euros, i el 2013, el nostre primer any, es va moure més o menys amb els mateixos valors que vam heretar. El 2014 vam aconseguir abaixar-lo a més de la meitat. Ens vam quedar amb 125.000 euros. Aquest any tenim la previsió de quedar en 30.000. Jo penso que s'aconseguirà si les coses continuen com ara, si els abonats ens continuen fent confiança i som capaços de fidelitzar-los.

Com s´aconsegueix això?

Els resultats no només els hem d´obtenir a base d´abonats, sinó d´optimitzar recursos. Les principals despeses de les piscines són el personal i l´energètica. Pel que fa a la de personal, si s´ha de fer alguna cosa és augmentar. Com més abonats hi hagi, més activitats dirigides hem de tenir, i més bé volem que se sentin. No volem retallar hores. L´altre punt on podem incidir és en l'estalvi energètic per optimitzar-ho. Això no vol dir anar en detriment de la temperatura de la piscina, ni de l'ambiental, que hem millorat. Per a l´any vinent estem pensant fer noves inversions per optimitzar tot el sistema de fonts de calor. Si cal, estudiarem altres fonts d´energia. No descartem la biomassa. La qüestió energètica té camí per recórrer.

Han augmentat els abonats?

Estem contents de l'evolució. Si el 2013 teníem una mitjana l'any d'uns 2.900-3.000 abonats, el 2014 va ser de 3.400, i ara és de 3.800. Estem a la línia dels 4.000. Aquest objectiu ens està dient que la instal·lació pateix, entre cometes, una certa saturació, tot i que abans n´hi havia hagut gairebé 6.000

Com s´explica això?

Jo diria que ha canviat molt el grau d'utilització de la gent. Amb les estadístiques que fem cada any demanem quants cops utilitzen les instal·lacions. Això es fa sobre una mostra de 100 abonats seleccionats a l'atzar i amb rigor. Més del 90 % utilitzen 2 o més cops per setmana la instal·lació. Què ha variat des d'aleshores? Que la gent es mira més la rendibilitat del que fa. Si vesteix o no vesteix estar apuntat al gimnàs té molt poca importància. El que és important és que si hi estic apuntat el faci servir. I si no es així m'esborro. Una de les coses que hem de fer és millorar la fidelització, perquè l´índex de rotació és una mica més alt del que ens agradaria. Tot això no vol dir que no pugui venir gent nova, però dins uns límits. Tot té la seva capacitat.

I què pensen fer al respecte?

Si veiem que la ciutat i la comarca ens continuen fent confiança, Aigües de Manresa té ganes d´invertir, de tirar endavant i de veure què podem fer per ampliar les instal·lacions en base del que tenim i amb equilibri econòmic.

Una reivindicació eterna és que Manresa disposi d´unes piscines d´estiu. Pensen fer-hi alguna cosa?

El Pla Urbanístic diu que les piscines d´estiu han d'anar al Congost, cosa que jo en principi trobo encertat. Des del meu punt de vista, la piscina d´estiu que tenim aquí està molt bé com a complement d´unes instal·lacions on tenim piscines interiors, gimnàs i serveis com fisioteràpia. D'aquí a ser les piscines d´estiu de Manresa penso que és una decisió política.

Han detectat que hi hagi usuaris que abusen del pàrquing?

Hem escrit als abonats per explicar-los que la utilització del pàrquing va lligada a la utilització de les instal·lacions perquè hi hagi rotació. Si detectem que hi ha una persona que s´hi està més estona del que utilitza l´aparcament, i això ens ho diu el sistema informàtic, li enviem un avís.

Com és la gestió d´un equipament esportiu amb un club a dins. Abans el Club Natació Manresa i ara Club Natació Minorisa?

L'Ajuntament ha fet bona feina dient quines són les normes del joc. Ha fet d´àrbitre, com li pertoca. En el fons els interessos són diferents. Nosaltres volem el màxim de làmina d'aigua per als abonats perquè puguin tenir tants carrers com vulguin, i el club vol tenir molt bons resultats i entrenar moltes hores. El que demanem és que hi hagi més comunicació. Llavors tots ens adaptem i funcionem. Tampoc no tindria gaire sentit que Manresa tingués una piscina de 50 m si no hi ha un club de natació. Com en una comunitat de veïns, hi ha moments que hi pot haver una fricció, però parlant se soluciona.