Manresa ha aturat la caiguda poblacional en què ha estat immersa els darrers anys i la frenada s´ha produït just al llindar dels 75.000 habitants.
Les dades del padró municipal mostren com el desembre del 2008 i el juny del 2010 Manresa va arribar als seus màxims històrics de població amb 77.208 i 77.134 habitants, respectivament. A partir d´aquí la pèrdua de població va ser de gairebé dos mil empadronats. El punt més baix van ser els 75.218 del juny del 2014.
La bona notícia és que tant l´actualització del padró del desembre del 2014 com del juny del 2015 mostra que no només la davallada d´empadronats no ha anat a més sinó que s´ha produït una certa recuperació, molt poc rellevant en números absoluts, però significativa pel que suposa de posar fre a una tendència al decreixement.
En concret, en relació amb els 75.218 habitants ja esmentats, s´havien guanyat 49 empadronats sis mesos després, als quals cal sumar-ne encara 21 més transcorreguts 6 mesos més. O sigui, que el desembre del 2014 el padró era de 75.267 habitants i el juny del 2015, de 75.288. La dada d´actualització del padró de desembre del 2015 confirmarà o desmentirà aquesta tendència.
Transferències de l´Estat
L´any 2016, l´Ajuntament podria haver deixat de rebre de l´Estat 1,8 milions d´euros de l´aportació fiscal que fa a Manresa si el tancament del padró del 2014 hagués mostrat que la ciutat havia baixat per sota dels 75.000 habitants.
Com que les revisions d´aportacions de fons es fan per períodes de 4 anys, la quantitat total de diners que es podrien haver deixat d´ingressar hauria pogut ser d´uns 7,2 milions d´euros.
L´equip de govern de CiU va informar que si la ciutat mantenia la tendència demogràfica a la baixa i es traspassava el llindar dels 75.000 habitants, les transferències de l´Estat a l´Ajuntament podien rebre una substancial retallada d´aproximadament l´11%.
La pèrdua del tractament fiscal que té actualment la ciutat de Manresa s´hauria aplicat el 2016 si en el moment de fer la revisió periòdica no s´hagués arribat als 75.000 habitants.
Nova valoració
La nova valoració s´havia de fer durant el segon semestre del 2015 sobre el padró tancat del 2014 i la decisió havia de tenir efectes sobre el pressupost del 2016.
El Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s´aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLHL), estableix dos sistemes respecte de la participació dels municipis en els ingressos de l´Estat.
Un és el règim general, per als municipis de menys de 75.000 habitants, i l´altre, el règim de cessió i fons complementari, per als que tenen més de 75.000 habitants, com és el cas de Manresa, i aquells que són capitals de província o comunitat autònoma.
