Davant d'una sala plena, aquest dijousva tenir lloc la Jornada de Sobirania Energètica organitzada per l'Escola Agrària de Manresa al centre cultural el Casino. Els ponents van oferir la seva visió de la sobirania energètica o democràcia energètica, i de les seves implicacions.

Pep Puig, del Grup de Científics i Tècnics Per un Futur No Nuclear, va comentar que, des dels anys 70, ja es veu que el model actual de consum energètic no és sostenible; que cal gastar menys energia; fer-ho de la forma més eficient possible; que les fonts energètiques siguin d'origen renovable, i que es pot viure bé sense malmetre el medi.

També va parlar d´exemples arreu d'Europa on la ciutadania ha creat cooperatives i associacions per produir energia, amb aerogeneradors i plaques fotovoltaiques, i fins i tot gestionar les xarxes elèctriques. Ja no són simplement consumidors: ara són consumidors, productors, distribuïdors, gestors, socis, i beneficiaris. Ara són corresponsables del seu consum energètic.

Hi ha exemples com l´aerogenerador de Tvind a Dinamarca, fet per voluntaris els anys 70; el parc eòlic marítim de Middelgrunden, a Copenhagen, i la SMUD, que és la companyia elèctrica de Sacramento a Califòrnia, propietat dels seus clients/socis. I també exemples a casa nostra, com la cooperativa de producció i comercialització Somenergia o el projecte eòlic «Viure de l´aire», ubicat a Pujalt, que aviat completarà la seva tramitació administrativa.

Reduir la demanda, un punt clau

Per a Puig, la sobirania o democràcia energètica passa per reduir la demanda; generar sense cremar combustibles fòssils que emeten CO2 i altres contaminants o la Nuclear, amb residus radioactius i perill d´accident; que sigui un sistema flexible i que permeti que tothom pugui produir i consumir energia; amb un control local tant de les tecnologies de generació com de la xarxa, per gestionar la seva economia energètica, i accés equitatiu, que tothom tingui les mateixes possibilitats de vendre o comprar energia i a controlar les xarxes.

Per acabar, es va comentar que a París, per primera vegada, més de 180 països es van posar d'acord en la lluita contra el canvi climàtic. Els més importants tiraran del carro i la resta faran el que podran.

El segon ponent, Jaume Domingo, expert energètic, va analitzar el sistema energètic actual, per veure que caldria consumir un terç del que consumim actualment. Sense un canvi profund en la nostra percepció global no hi ha solució al problema energètic: ens cal passar de l´estat mental de consumidors passius al de gestors actius de la nostra vida en tots els seus àmbits. Ha de ser un canvi individual i també un canvi col·lectiu.

Per disminuir el consum energètic es podria fer: que l´agricultura sigui autosuficient si tanca els cicles, fer servir un 20% de la superfície per fer olis i alimentar els motors de la maquinària de l´explotació, i introduir altres pràctiques més respectuoses i que requereixin menys ímputs d´energia com la gestió holística o l´agricultura regenerativa; alimentar-nos amb més proteïna vegetal que animal, productes de proximitat, frescos o amb poca manipulació; que la indústria es relocalitzi i fabriqui productes necessaris per a la comarca i així evitar el transport; el concepte de transport ha de canviar radicalment, tot reduint els desplaçaments i fent servir sistemes públics elèctrics de baixa velocitat; i producció local amb renovables.

Quant a la producció, si les granges o els habitatges de Catalunya tinguessin plaques solars, farien una superfície total d´uns 60 km2 i generarien el mateix que una central nuclear, però distribuïda pel territori, sense residus radioactius i sense ocupar espai. Amb aquest exemple es pot comprendre que es pugui generar el 100% de l´electricitat amb fonts renovables. Igualment, una part important de les necessitats de calor.

Transportar l'energia, un problema

El transport és la part més dèbil del sistema energètic, ja que és el més gran consumidor, aproximadament més del 50%, si es té en compte el consum del transport, la fabricació de vehicles i la construcció de vies de comunicació. Finalment, va dir que no només cal mesurar el benestar en termes de diners, sinó també en termes de felicitat, harmonia i pau.

Alfons Pérez, de la Xarxa per la Sobirania Energètica (sortida de les protestes contra el fracking a casa nostra), darrer a parlar, es va referir a la sobirania energètica popular com «el dret dels individus conscients, les comunitats i els pobles a prendre les pròpies decisions respecte a la generació, distribució i consum d´energia, de forma que aquestes siguin apropiades a les circumstàncies ecològiques, socials, econòmiques i culturals, i sempre que no afectin negativament a tercers».

Per a Pérez seria vital separar la gestió de la propietat de la xarxa, tot fent que la xarxa sigui de la comunitat, per facilitar l´accés a tothom.