Un dia de mitjan 2010 Valentí Junyent (Castellbell i el Vilar, 1960) va decidir canviar el món de la gestió esportiva, en el qual s'havia mogut professionalment pràcticament tota la vida, pel de la política municipal. Va ser arribar i moldre i va posar fi a 16 anys d'alcaldia en mans dels socialistes. A les primeres eleccions que es va presentar com a cap de llista, les municipals del 2011, CiU va aconseguir 11 regidors que li van permetre governar amb certa comoditat, ara pactant amb uns i ara amb els altres, tot i la crisi. A les eleccions d'aquest any va tornar a ser la llista més votada, però es va quedar amb 9 regidors, amb Esquerra trepitjant-li els talons amb 7. Una situació no tan plaent que ha resolt amb un pacte de governabilitat primer, i amb l'entrada d'Esquerra al govern ara.

Casat i sense fills, els seus pares eren els forners del barri del Borràs de Castellbell i el Vilar. Va estudiar a l'escola parroquial del Vilar i al col·legi Badia Solé de Manresa. És llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Direcció i Gestió Esportiva i també en Intel·ligència Emocional a les Organitzacions.

Va ser professor de l'antic BUP i COU a l'escola Sant Francesc, i va continuar exercint la docència quan va passar a ser la Joviat. Era l'època en què ja coordinava la gestió de l'aleshores equip d'elit del bàsquet femení de Manresa, el Font Vella.

El 1990 va canviar el Bages per l'Anoia per gestionar l'equip d'hoquei sobre patins Igualada. Va guanyar tres lligues i dues copes d'Europa. Llavors el van reclamar a Manresa per ser el gerent del Bàsquet Manresa, aleshores TDK, i més tard va assumir la presidència exe-cutiva del club. Va viure l'època daurada. El 1996 el TDK es va proclamar campió de la Copa del Rei, l'any següent va guanyar la Lliga Catalana i el 1998 la lliga ACB.

El 2001 va tornar a canviar d'aires. Se'n va anar com a director general i conseller delegat del Lleida Bàsquet. El 2005 va ser nomenat director esportiu i d'arbitratge de l'ACB, una experiència que li va servir, segons va dir, per tenir capacitat per aguantar situacions complicades. L'1 de gener del 2011 va desar cistelles i pilotes i va entrar, oficialment, en l'escena de la política local.