A Catalunya hi ha divuit escoles-institut, una de les quals és a Navàs. Són centres en què els alumnes cursen tota l'educació obligatòria. La majoria estan en localitats petites però també n'hi ha en ciutats grans com Barcelona i Reus. L'escola pública Ítaca de Manresa vol ser un més d'aquests centres. La idea és aconseguir-ho tan aviat com sigui possible.

Ahir a la tarda, famílies de l'Ítaca van acompanyar la penjada a la tanca exterior del centre situat a la carretera del Pont de Vilomara d'una pancarta demanant ser escola-institut, reivindicació que també van aprofitar per fer al carnestoltes infantil de diumenge.

Com a argument principal per voler ser escola-institut exposen evitar el trencament pedagògic i educatiu que representa per als infants marxar a fer la secundària a un altre centre, sobretot tenint en compte que l'escola manresana té una línia pedagògica diferent de la resta; un model d'aprenentatge amb projectes i racons de treball en què cada nen escull en cada moment el seu espai. També exposen com a motiu el valor afegit per a la ciutat que té el centre, que atrau professors d'arreu de Catalunya que s'hi adrecen interessats per aquest model pedagògic alternatiu. Alhora, fan notar que a Manresa aviat mancaran places de secundària, amb la qual cosa aquesta ampliació suposarà una bona solució per poder-hi fer front.

La Comunitat d'Adults i Famílies de l'Ítaca i la de mestres han impulsat el projecte, que ha estat acceptat pel claustre de mestres i pel consell escolar. A partir d'ara, fan notar, comença la feina per aconseguir suport polític. Amb aquest objectiu, el grup que porta el tema més directament, que fins ara s'ha dedicat a recollir informació d'altres escoles-institut com la de Navàs, té demanades entrevistes amb l'alcalde Valentí Junyent; la regidora d'Ensenyament i Universitats, Mercè Rosich; el director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a la Catalunya Central, Josep Ramírez; i el secretari de Polítiques Educatives del departament d'Ensenyament, el manresà Antoni Llobet.

Les opcions a nivell d'infraestructura per fer front al salt d'escola a escola-institut també les han començat a estudiar. Expliquen que fins al centre es va desplaçar un tècnic d'Urbanisme de l'Ajuntament per veure les possibilitats. Es pot reduir una línia de primària (que només n'hi hagi una de P3), tenint en compte el descens de la natalitat i, en conseqüència, de la demanda; o ampliar horitzontalment l'edifici (agafant l'espai agrari del voltant per construir-hi mòduls) o verticalment. Aquest curs hi estudien 392 infants.