L'Ajuntament de Manresa deixarà d'ingressar 3,5 milions d'euros en transferències de l'Estat quan a mitjan mes no pugui demostrar que 350 immigrants descartats com a empadronats per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) resideixen a la ciutat.

La situació ha aparegut com a sobrevinguda per un seguit d'errors que han obligat a posar a tot drap personal municipal, entre ells policies locals, a intentar engruixir la llista d'empadronats que puguin ser validats per l'INE anant directament a casa seva o localitzant-los telefònicament.

L'INE, en les dades de població definitives d'1 de gener del 2015, manté que Manresa té 74.655 habitants, la mateixa xifra que va donar fa gairebé 2 mesos (vegeu diari del 18 de desembre).

Això suposa perdre el nivell de transferències de l'Estat que es dóna a la categoria de ciutats de més de 75.000 habitants i la traducció econòmica, segons el departament d'Intervenció de l'Ajuntament, és de 878.000 euros l'any com a mínim durant 4 anys: 3.512.000 euros.

A hores d'ara l'Ajuntament es troba en peu de guerra per intentar que la quantificació de l'INE no es consolidi i té fins a mitjan mes per presentar al·legacions i aconseguir demostrar que, com a mínim, 350 dels empadronaments descartats s'han de tenir en consideració. Per assolir l'objectiu, la setmana passada va posar en marxa un operatiu format per personal municipal, amb la col·laboració de la Policia Local, per demostrar que l'INE ha descartat empadronats vàlids, el gruix dels quals són estrangers comunitaris que no han renovat el permís de residència.

Renovació de la residència

Aquestes persones, passats 5 anys de l'obtenció del permís, l'han de renovar. En aquesta situació es troben 322 persones, de les quals ja se n'han recuperat 64, n'hi ha 22 que ja són baixa i una seixantena que estan en fase d'informació. La resta estan pendents perquè no hi ha hagut temps de posar-se en contacte amb ells.

L'Ajuntament assegura que en el seu padró els comptabilitza perquè continuen vivint a la ciutat, encara que l'INE no els hagi tingut en compte. També hi ha estrangers no comunitaris que han de renovar el padró cada 2 anys, i una cinquantena d'errors en el cens. Pel que fa als extracomunitaris, la feina feta fins ara mostra que la majoria ja no resideixen a Manresa. Quant als errors del cens, n'hi ha 36 dels quals es té la informació per presentar al·legacions.

Ahir, aquest diari va acompanyar policies locals que van visitar llars de la ciutat per aconseguir validar empadronaments, una tasca que realitzen habitualment però que aquests dies s'ha multiplicat per arribar al dia 17 de febrer amb el màxim de visites fetes.

Els interessats van signar el document de confirmació de residència després que els agents comprovessin que el certificat de ciutadà de la Unió Europea coincidia amb el passaport o el document d'identitat.

D'altra banda, aconseguir centenars de validacions en uns dies pot resultar missió impossible.

El PSC denuncia imprevisió

En un comunicat, el president del grup municipal del PSC, Felip González, va denunciar "una manifesta manca de previsió per part del govern municipal".

Segons el PSC, "l'Ajuntament hauria d'haver posat molta més atenció en quins són i quins no són els criteris de l'INE per fer el càlcul de població just en un moment en què se sabia que el nostre padró estava molt al límit dels 75.000 habitants".