El popular periodista Carles Capdevila -exdirector del diari Ara i expert en educació infantil- va omplir la sala d'actes de la Joviat de Manresa en una conferència irònica en què el missatge clau va ser que "educar els fills no és sobreprotegir-los". En aquest sentit va dir que els fills necessiten "pares estables i feliços, i no angoixats permanentment perquè no corrin cap perill".

La ironia és un dels principals al·licients de les conferències de Carles Capdevila, i divendres al vespre va demostrar que n'és el rei. "En un partit de futbol, una mare va saltar al camp quan l'àrbitre va xiular un fora de joc del fill un cop va marcar un gol. Quan jo li vaig dir que era ben clar que l'àrbitre tenia raó, em va contestar que l'àrbitre no li prendria la il·lusió del seu fill de marcar un gol". Capdevila va exemplificar d'aquesta manera l'antítesi del que és donar una bona educació als fills. "Educar és tot el contrari, és ensenyar als fills que s'espavilin i que sàpiguen com funciona el món", afegia.

En aquest sentit va afirmar que els pares han de saber dir que "no" als fills i no cedir quan mostren una actitud irritant. "Si li diem que no ha de menjar un caramel, ha de ser que 'no', encara que posi cara blava i tregui la llengua. El mateix passa a l'adolescència, si li diem que no ha de sortir el cap de setmana, ja pot anar trencant les portes de casa. El que s'ha de dir que és que per aquesta via no sortirà durant mesos", afirmava.

Per a Capdevila, un fet fonamental és confiar que els fills resolguin sols alguns problemes quotidians fent feines diàries que poden portar a terme des de petits. "Si no se li dóna confiança, no serà responsable", afirmava. "Els meus fills ja anaven de petits sols pel metro. Alguns pares em deien sorpresos que l'havien vist sol. I jo em preguntava, et fa por que el teu fill vagi sol al metro i en canvi no et farà tanta por que d'aquí a uns anys, quan sigui adolescent, estigui sol en un polígon un dissabte a les cinc de la matinada [per sortir de festa]?".

En el transcurs de la xerrada va incidir a deixar marge als nens perquè facin coses sols a través d'anècdotes que li servien per il·lustrar amb ironia la fórmula per inculcar el valor de la responsabilitat. "Jo no vaig anar a esplais, però els meus fills sí, i ara en són monitors. Quan eren petits i hi anaven, marxaven un cop l'any 13 dies a fora! Els vaig deixar a l'autobús amb uns monitors que portaven rastes. Al costat veia una dona plorant i em va dir que era la mare del monitor, i em va comentar... El meu fill és molt despistat, però és molt bona persona! Jo li vaig dir que no calia que digués res més. Quan tornaven els meus fills em deien que estaven bé i que el monitor comptava molt sempre els nens del grup. Al monitor li donaven confiança i, sent conscient que era despistat, actuava amb responsabilitat. A més, als esplais es difonen valors que poden ajudar els nens en la seva educació".

El periodista va recordar als pares que el sentit comú és la millor guia per educar els fills. "Com hem d'actuar? Si veiem allò que fem ens exposa a fer el ridícul o és una cosa que ens farà vergonya explicar-la, ja hem d'intuir que no estem actuant correctament", afegia.

Va acabar afegint que es tendeix a dramatitzar quan es parla de fills petits, però que la solució "és adaptar-se a les noves circumstàncies de la vida que comporta tenir un nen". "Diuen que els nadons dormen unes 18 hores, però el que no expliquen és que dues persones passen a dormir zero hores".

També va parlar de com els pares utilitzen les xarxes socials per estar en contacte amb d'altres de la mateixa classe del fill. També va argumentar que s'ha d'utilitzar amb criteri i sentit comú. "Si el meu fill ha perdut la jaqueta i pregunto pel grup de WhatsApp si algú l'ha vista, no cal que 37 persones em responguin 'no, no, no, no no...".