La majoria de malalties que contrauen els ciutadans són derivades de les condicions socioeconòmiques, segons els estudis que va mostrar el nou secretari de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix, en una xerrada que va oferir a la FUB de Manresa. Guix, que és metge de professió i ha desenvolupat tasques directives en organismes com l'Institut de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona, va dir que els estudis que s'han fet a la capital catalana demostren que el 40% de les patologies que contrauen els ciutadans tenen un rerefons social i econòmic.

Les dades són centrades a Barcelona, però són extrapolables a altres ciutats. De fet, el creixement urbanístic i l'activitat que es desenvolupen a les urbs tenen una incidència directa a la salut pública, i en aquests moments la contaminació atmosfèrica està afectant plenament l'índex de mortalitat. "A Barcelona hi ha cada dia disset milions de desplaçaments de tot tipus, però la majoria són en cotxe privat. Això repercuteix directament en els ciutadans. Ara, el nombre de morts provocades per la contaminació atmosfèrica multiplica per tres la d'accidents de circulació", avisava Guix en la xerrada que va tenir lloc dijous al vespre.

El nou responsable de Salut Pública de la Generalitat va parlar sobre la història de les ciutats per demostrar que el desenvolupament de la trama urbana i la millora d'infraestructures, com el clavegueram i la xarxa d'aigua potable, ha ajudat a reduir -des d'un punt de vista històric- la mortalitat. Per aquest motiu va afirmar que s'ha de tenir en compte la forma com creixen les metròpolis per tenir una ciutadania amb una millor qualitat de vida. En aquest sentit, Guix va sentenciar que "el desenvolupament de malalties depèn més del codi postal que no pas del codi genètic" i, mostrant més dades de diferents estudis, indicava que "el 20% de les malalties són d'afectacions sanitàries".

També va afirmar que en ciutats compactes d'Europa, amb un centre com a font originària del creixement de l'urbanisme, tenen ciutadans més saludables que no pas les urbs disperses d'indrets com llatinoamèrica, on és fonamental el cotxe privat per als desplaçaments i es fomenta el sedentarisme.