La sentència del Tribunal Suprem que confirma la condemna a l´Ajuntament de Manresa a pagar 11,1 milions d´euros més interessos per l´expropiació d´un terreny de les Escodines dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desmunta una a una totes les al·legacions que planteja.

- L´Ajuntament argumenta que la sentència no dedueix les despeses derivades de l´extinció dels arrendaments pendents. Però el Suprem afirma que el que s´està plantejant és si l´Ajuntament pot repercutir en el propietari aquestes despeses «i la resposta ha de ser negativa ja que l´existència o no d´arrendaments és independent de la propietat a efectes d´expropiació».

- Mentre que l´administració municipal al·lega que el TSJC no va prendre en consideració els coeficients correctors del valor del sòl, les despeses d´urbanització pendents ni les despeses d´enderroc de les edificacions existents, el Suprem afirma que aquests coeficients no tenen relació amb el valor dels deures i càrregues pendents de realitzar i que «l´al·legació es totalment improcedent». En allò relatiu a les despeses d´urbanització i enderroc, «confirmem plenament la sentència en base que es tracta de sòl urbanitzat i que la valoració es farà sense consideració de l´edificació existent o de la construcció ja realitzada».

- Segons el recurs, el TSJC va obviar, quan considera el terreny urbanitzat, tot pronunciament sobre les característiques topogràfiques de la finca -es tracta d´un marge ple de canyes- i això hauria de ser considerat «incongruent per omissió». El Suprem, però, afirma que quan l´Ajuntament defensava davant el TSJC que era sòl rural no va fer cap al·legació sobre la seva topografia o sobre el percentatge de desnivell que presentava sinó que se centrava a manifestar que el sòl no tenia els necessaris serveis urbanístics. Per al Suprem no hi ha incongruència perquè el tribunal territorial va analitzar les qüestions «plantejades» i va resoldre sobre totes elles.

- La sentència reconeix el dret dels amos del terreny, que l´Ajuntament qüestionava, a instar l´expropiació.

- Per al Suprem no es pot dir que el TSJC s´equivoca per valorar la finca «fent estricta aplicació dels criteris legals segons la situació en què va considerar que es trobava el sòl». Afirma que l´Ajuntament no argumenta «cap criteri legal que la sentència hagi vulnerat. Només l´estimació d´algun d´aquests podria determinar que hi hagués vulneració del dret a una indemnització justa, però no les al·legacions genèriques que amb aquest motiu es desenvolupen».

- El Suprem fa referència a les fotografies adjuntades pel pèrit «que demostren la situació de la parcel·la en un entorn urbanitzat que a més es troba en el centre antic de la ciutat». I afegeix que la valoració «no es il·lògica ni arbitrària, sinó raonada i ajustada al contingut de l´informe pericial».

- Sobre l´argument que no es considera l´obligació de deduir el 10% d´aprofitament per poder fer efectiva la patrimonialització de l´edificabilitat, el Tribunal Suprem creu que amb independència que aquesta deducció s´hauria de fer de l´edificabilitat, en aquest cas no se´n pot fer aplicació ja que el sòl es troba en situació d´urbanitzat.

- L´Ajuntament argumenta que només es pren en consideració el valor de mercat de l´habitatge lliure quan existeix prova documental de l´existència de promoció pública dintre de l´àmbit. Però el Suprem coincideix amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que no s´ha acreditat l´existència d´habitatge de protecció oficial en l´entorn de la finca «perquè no hi ha reserva específica de sòl ni canvis de planejament que promoguin un ús residencial per a nova implantació, afirmació que no ha estat qüestionada expressament. Tampoc ha estat rebatuda per una prova directa sobre el contingut del planejament municipal». La promoció de protecció oficial realitzada per Fòrum SA al carrer Montserrat no va acabar fins al 2010, quan la valoració estava referida al 2007.

- L´Ajuntament al·lega que s´ha donat més credibilitat a la prova pericial que a l´anterior valoració del Jurat d´Expropiació, «extrem que no pot ser atès perquè no és esmentat en el motiu cassacional relatiu a la valoració arbitrària de la prova». La sala va acceptar la valoració pericial i no pot desdir-se´n sense haver estat qüestionada de