L´atzucac en què es troba a hores d´ara l´Ajuntament de Manresa, que deixarà d'ingressar 3,5 milions en transferències de l'Estat quan a mitjan mes no pugui demostrar que 350 immigrants descartats com a empadronats per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) resideixen a la ciutat, és fruit d´un seguit d´errors que poden tenir conseqüències greus per a la malmesa hisenda municipal.
Un informe erroni
El primer és una interpretació errònia que van fer els serveis jurídics municipals i que situava a l´1 de gener del 2016 -quan era l´1 de gener del 2015- la data en què l´INE prendria com a indicador el volum de població de la ciutat per marcar si havia de rebre o no transferències de l´Estat com a ciutat de més de 75.000 habitants.
Desconeixement dels criteris de l´INE
El segon és el desconeixement que ha tingut l´Ajuntament fins que li ha vingut la pedregada a sobre dels criteris de l´INE per no comptabilitzar els ciutadans estrangers que no havien renovat el permís de residència: els comunitaris cada 5 anys i els extracomunitaris cada 2 anys.
Manca de comunicació
El tercer és la manca de comunicació que hi ha hagut entre les dues administracions, fins al punt que el ministeri d´Hisenda canviï el règim de transferències de l´Estat que rebrà Manresa sense que hi hagi cap advertència prèvia.
A més a més es va donar la circumstància que el desembre passat, el mateix dia que l´INE publicava les xifres provisionals del padró l´1 de gener del 2015, l´Ajuntament aprovava la seva, en la mateixa data. Entre ambdues xifres hi havia una diferència de 508 habitants. Gens menyspreable si tenim en compte que aquest mig miler de persones suposen situar-se per sobre o per sota d´una xifra tan crucial com són els 75.000 habitants.
Una valoració equivocada
En aquell moment fonts municipals van assegurar que per a l´Ajuntament no hi havia cap dubte que la dada oficial era la que aprovava ell (75.163 habitants) i que l´INE hauria de rectificar la seva xifra provisional de 74.655. El desmentiment a l´INE coincidia amb l´aprovació del pressupost de l´Ajuntament per al 2016 de 76,1 milions.
Segons l´Ajuntament, era de calaix que l´INE no podia donar una dada de població de Manresa l´1 de gener del 2015 si encara l´Ajuntament no l´havia aprovat.
D´altra banda, l´Ajuntament va aprovar una xifra de 75.163 persones, molt poc per sobre de la barrera dels 75.000, i l´INE acostuma a validar dades inferiors a les dels padrons municipals.
A més es comptava que la data sobre la qual es feia la revisió de la consideració de gran ciutat era la de la població l´1 de gener del 2016, i s´aportaven dades de com la població de Manresa anava a l´alça i el 2016 fins i tot s´aproparia als 76.000 habitants.
La posició ferma de l´Ajuntament era que la dada que va fer pública l´Institut Nacional d´Estadística de població a Manresa, 74.655 habitants, no afectaria el nivell de transferències de l´Estat. Els 74.655 habitants que l´INE assignava a Manresa no només era considerat un error que l´INE hauria de rectificar sinó que el govern municipal va assegurar que no suposaria una alteració de la categoria poblacional en què estava enquadrada Manresa.
A la pràctica, el 20 de gener l´INE publicava les seves dades definitives, que no es movien ni un mil·límetre dels 74.655 censats.
