Fa 39.000 anys hi va haver una supererupció d'un volcà a la regió de Nàpols, a Itàlia, que si es produís ara arrasaria mig Europa. El geofísic manresà Àlex Martí ha aconseguit reconstruir per primera vegada un fenomen d'aquest tipus, fet que ha servit per a dues coses: entendre com es comporta una supererupció per si mai es torna a produir, i descobrir que l'explosió va alentir l'expansió de l'Home Modern a Europa perquè les temperatures van baixar notablement. L'estudi s'ha publicat a la revista científica Nature i s'ha realitzat a partir de centenars de simulacions al superordinador Mare Nostrum de Barcelona, on treballa Martí.

És la primera vegada que es reconstrueix una supererupció que va generar una columna de fum de 44 quilòmetres d'alçada i cendra equivalent a vuit vegades el volum de l'Everest. O el que és el mateix: cent mil vegades el camp del Barça. Ara el volcà s'enduria mig Europa, explica Martí.

L'única dada que queda de l'erupció són els dipòsits que va deixar la cendra. Foradant el terra "es pot determinar cada capa a quin any correspon de la prehistòria. A la capa de fa 39.000 anys hi havia cendra". A partir d'aquí es van fer estudis estadístics i "un miler de simulacions al centre de supercomputació" que han permès reconstruir l'erupció. "Quan vam veure els resultats ens vam associar a antropòlegs de la Universitat de Barcelona per conèixer com hauria afectat la humanitat d'aquella època". El treball ha permès saber que l'erupció va alentir l'expansió de l'Home Modern per la baixada de les temperatures. Martí comenta que una erupció d'aquella magnitud hauria reduït la temperatura del planeta un o dos graus durant un any. A Europa Occidental hauria baixat una mitjana de 4 o 5 en plena glaciació.