Quin ha de ser el futur del carrer d´Àngel Guimerà de Manresa, la principal artèria comercial de la capital del Bages? Aquest diari ha posat sobre la taula, recentment, per una banda, l´estat de degradació en què es troba el vial, i, per l´altra, la incertesa absoluta sobre el seu futur en termes de mobilitat. L´Ajuntament ha fet experiments -rebuts sense gaire entusiasme per part dels comerciants- per convertir el vial en una pseudoilla de vianants, i els botiguers, al seu torn, han expressat -a través d´una enquesta feta per aquest diari- dues idees molt nítides però que entren en contradicció: no volen que el carrer es converteixi en illa de vianants, però en demanen, sorprenentment, una remodelació urbanística a fons.
Per posar una mica de llum en el dilema, Regió7 s´ha fixat en els vials comercials de tres ciutats catalanes que en podrien ser els equivalents: la rambla Ègara de Terrassa, la Rambla de Sabadell i el carrer Manlleu de Vic. Ens hem fixat en el trànsit, l´estètica, l´urbanisme i la neteja.
Els resultats de la comparació no són concloents. Cada ciutat té un model determinat, adaptat a la seva particular morfologia urbana i desenvolupament econòmic i social. A grans trets podríem dir que tots tres vials guanyen el Guimerà en la qüestió estètica, i que tots tres tenen un model de trànsit mixt que combina trams d´illa de vianants -amb pas reservat a serveis públics, taxis o bicicletes- i trams amb presència de vehicles privats. Aquesta combinació també es dóna al Guimerà, amb la diferència que el carrer manresà té un tram curtíssim -d´Esquilets a la Muralla- reservat als vianants i pel qual, a més a més, passen autobusos urbans constantment.
Com el Guimerà, els tres carrers tenen en un extrem una àrea de vianants estricta de carrers més antics i estrets. A Terrassa i a Vic el sector tancat al trànsit és el rovell ciutadà i concentra bona part del comerç, amb molta vitalitat; Rambla i Carrer Manlleu en són l´extensió cap a l´eixample. A Sabadell l´àrea de vianants estricta és reduïda i té menys protagonisme. La ciutat té com a important element diferencial un eix apartat del centre que inclou galeries i un Corte Inglés.
El carrer Manlleu de Vic: net i acollidor, amb tram de gent i tram de cotxes
El carrer Manlleu de Vic és, en termes de dimensions, el més semblant dels tres al Guimerà. L´entrada al vial des de la rambla del Carme -a tocar de la plaça Major- li dóna solemnitat. A tocar del carrer, que es va reformar l´any 2009, hi ha una boca d´entrada al pàrquing soterrat del Passeig, cosa que evidentment facilita molt l´accés i l´arribada de vianants i possibles compradors.
El carrer Guimerà de Vic. Firma: Alba Iglesias
Donen la benvinguda al vianant una farmàcia que fa cantonada amb la Rambla, a mà esquerra, i una botiga de roba d´home, a la dreta. Les voreres són amples i amables. Malgrat que el carrer té voreres i calçades al mateix nivell, les lloses del centre són volgudament diferents de les que formen les imaginàries voreres. Així, els pocs vehicles que hi passen -és illa de vianants entre la rambla del Carme i el carrer Nou- saben per on han de circular i els vianants, on s´han de col·locar. La ubicació dels fanals, els bancs i les papereres també ajuda a reforçar aquesta divisió, entre zona per a vehicles de serveis i zona de seguretat per a persones.
El carrer, en el seu tram inicial, fa uns dotze metres d´amplada; i exhibeix uns fanals d´estètica minimalista, de forma geomètrica. Al llarg del vial, fins a l´alçada del carrer Nou, a banda i banda hi ha botigues de moda, forns, un estanc, sabateries, peixateries o perruqueries... però no hi ha establertes grans franquícies. També en el primer tram del carrer trobem quatre bancs de fusta individuals, que es completen amb la presència de tres bars i restaurants amb terrasses. En tot el carrer no hi ha arbres.
A partir de l´encreuament amb el carrer Nou, els fanals minimalistes i els bancs desapareixen, les voreres s´estrenyen i els cotxes que provenen dels Pla de Balenyà i Nou ja circulen. En aquest tram, la vorera es troba en un nivell més elevat que la calçada i el nombre d´establiments comercials és notablement més baix i, fins i tot, hi ha locals comercials buits.
La Rambla de Sabadell: de mida amable i exclusiva per a vianants els festius
La Rambla neix al nucli antic de Sabadell, a la plaça del doctor Robert, i mor a la Gran Via. És un vial notablement més gran -sobretot de llarg- que el Guimerà de Manresa o el Manlleu de Vic, però no pren les dimensions -en alguns trams enormes- de l´Ègara de Terrassa. Podríem dir que té una mida equilibrada: acollidor però sense estretors (almenys entre setmana).
La Rambla de Sabadell. Firma: Alba Iglesias
La primera gran botiga que dóna la benvinguda al vianant, i que fa cantonada, és un Zara de grans dimensions. Des d´aquí i fins a la cruïlla amb el carrer de Sant Pere i el d´Alfons XII, té el trànsit restringit als vehicles privats i només hi passen busos, taxis i vehicles de serveis. Les voreres són amples i la calçada té un carril per a cada sentit de la marxa. El paviment i les voreres exhibeixen en tota la Rambla un to rogenc, que surt del gris habitual de la resta de carrers de la ciutat.
El tram sense vehicles privats és força curt, ja que de seguida hi tenen accés els cotxes privats. Del carrer d´Alfons XII, a més de trànsit rodat, prové una bona part dels vianants, ja que hi ha una boca de l´estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Les voreres són amples i de lloses grans i modernes, i ens alguns casos, com la de davant del Mango, s´aproximen als 15 metres d´amplada. Aquest fet propicia la presència de força terrasses, i de motos i bicis aparcades. Totes les voreres rebaixen el nivell davant dels passos de vianants i per tant passejar-hi amb cotxets, cadires de rodes o, fins i tot, patinets no suposa cap problema. Al llarg de la Rambla hi ha una seixantena de bancs de fusta amb respatller, mirant cap a les façanes. Hi ha arbres, amb els escocells quadrats, poc -o gens- rebaixats i nets. Els fanals són d´estètica moderna, de metall granatós que conjuga amb els tons del carrer. Entre els edificis que troba el vianant, destaca el Saló Imperial, d´estil modernista i construït el 1911, que avui fa de cinema. En un extrem d´aquesta plaça hi ha un pàrquing de pagament.
A la Rambla, s´hi ha evitat la presència de contenidors, de tal manera que la majoria dels petits carrers que hi accedeixen en tenen una filera. Una altra cosa que el vianant va trobant al llarg del recorregut són un seguit de tanques de plàstic verd arraconades que, suposadament, es col·loquen els diumenges i festius, quan la Rambla té el pas tallat a vehicles.
En el nostre recorregut podem presenciar la manca de zones de càrrega i descàrrega, ja que dues furgonetes de repartiment s´aturen al mig de la calçada per descarregar i entorpeixen el trànsit.
L´Ègara de Terrassa: descomunal pels extrems, apta per a passejants al centre
La rambla Ègara de Terrassa comença en una important intersecció, entre l´avinguda Josep Tarradellas i el passeig Vint-i-dos de Juliol. A l´inici, el vial no és una artèria comercial: hi ha carril doble de vehicles a banda i banda, més un tercer de baixada reservat a bicis, taxis i busos, i la primera botiga que dóna la benvinguda al vianant és un outlet de matalassos. És clar que allà manen els cotxes. En aquest tram la vorera té un aspecte força vell.
La rambla Ègara de Terrassa. Firma: Alba Iglesias
A partir del carrer Galileu, la situació canvia radicalment. Els cotxes que van cap al centre es veuen obligats a abandonar la Rambla per l´esquerra. Aleshores, el carril per al trànsit s´estreny i queda reservat a busos, taxis i bicis. La vorera, al seu torn, s´embelleix; i una tercera vorera s´afegeix al mig dels dos carrils transitats.
A l´alçada de l´edifici del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) ja no hi ha presència de vehicles privats per cap dels dos sentits, i la vorera central s´ha convertit, gradualment, en una veritable rambla de vianants. Les botigues de moda i les grans cadenes encara no hi són. Per la interesecció amb Pau Claris creuen vehicles, igual que pel de la Volta i la plaça d´Enric Granados, on hi ha el Mercat de la Independència, que ocupa tota una illa de cases triangular que dóna al raval de Montserrat, la rambla d´Ègara i el carrer de la Goleta. Es tracta d´un dels edificis modernistes més emblemàtics de Terrassa i que té més de 100 anys.
Pel carrer de la Goleta hi ha una entrada en un pàrquing soterrat, i a partir d´aquí, inicia el tram més comercial: amb més gent passejant i més botigues. Trobem un Zara, un Lefties, un Pull&Bear, i una gran òptica. Arribant a l´alçada de la plaça Clavé hi ha una sortida per a vianants de FGC. A partir d´aquí torna la presència de trànsit rodat, amb una gran parada de taxis, i una estació d´autobusos. El tram per a vianants, doncs, acaba ràpidament i de seguida tornen a manar els vehicles. Cal destacar les voreres amplíssimes -a l´alçada del número 81 la vorera fa uns 14 metres d´amplada i hi ha lloc, fins i tot, per a dues fileres d´arbres. A l´altra banda, una gran zona verda, amb gent i gossos passejant, hi fa joc.
Malgrat que la concentració comercial més gran de Terrassa es dóna al centre històric de la ciutat i, concretament, a l´illa de vianants que forma la plaça Vella i els carrers que l´envolten, i la descrita rambla d´Ègara, també hi ha altres eixos comercials més allunyats del nucli històric, com l´eix comercial de Sant Pere, Ca n´Anglada i Sant Pere Nord.
