Un estudi coordinat pel doctor joanenc Pere Santamaria de l'Idibads de l'Hospital Clínic i de la Universitat de Calgary (Canadà) ha descobert en un treball amb ratolins un nou mecanisme cel·lular en cadena que regula la resposta autoimmune i un nou tipus de fàrmacs que actuen sobe aquest circuit cel·lular.
El treball, que publica la revista 'Nature', proporciona un nou enfocament per comprendre i tractar les malalties autoimmunes, sense comprometre la immunitat general de l'individu i podria aplicar-se als més de 80 tipus d'aquestes malalties, segons Sanatamaría.
La investigació ha estat realitzada en models animals i demostra per primera vegada que els limfòcits T reguladors autoreactius, que protegeixen a l'organisme contra malalties autoimmunes concretes, es poden expandir "in vivo" de forma eficient i reproduïble.
Les malalties autoimmunes, com la diabetis tipus 1, l'esclerosi múltiple o l'artritis reumatoide, són el resultat d'un mal funcionament del sistema immunològic de l'organisme.
En aquestes malalties, els limfòcits T, les cèl·lules que coordinen la resposta immune contra virus i bacteris, ataquen les cèl·lules del propi organisme en comptes de protegir-les, danyant l'òrgan diana.
Segons ha explicat el doctor Santamaria, per tractar la malaltia, s'han d'eliminar els limfòcits defectuosos, però els fàrmacs actuals no tenen mecanismes per distingir-los dels normals, ja que els medicaments utilitzats per tractar aquestes malalties autoimmunes també suprimeixen la immunitat normal, per la qual que deixen el pacient desprotegit davant altres malalties.
Ara, els investigadors han descobert que l'administració d'un nou tipus de nanopartícules, recobertes amb dianes proteiques dirigides als limfòcits T que causen les malalties autoimmunes, permeten la seva reprogramació cap a limfòcits T reguladors i l'eliminació selectiva de la malaltia en qüestió.
Ho fan a través d'un nou mecanisme cel·lular en cadena que regula la resposta immunològica, segons Santamaria.
La investigació ha aconseguit restaurar els nivells normals de glucosa en sang en ratolins amb diabetis tipus 1, la funció motora en ratolins amb una malaltia similar a l'esclerosi múltiple i l'estructura i funcionalitat de les articulacions en ratolins amb artritis.
En el treball també ha participat el grup de Diabetis Tipus 1 del Departament de Fisiologia i Immunologia de la Universitat de Barcelona, dirigit per Thomas Stratmann, i altres investigadors del Canadà i els EUA.
