Erine: onze anys vivint contra pronòstic

Esther González, la manresana que va lluitar fins al final per salvar la seva filla malalta de leucèmia, explica com és la seva nova vida a Eivissa, on va anar a viure amb les dues filles, Erine i Izel, per «fer un canvi radical» després d'anys de patir

27.02.2016 | 07:22
Erine: onze anys vivint contra pronòstic

Deu anys d´una notícia que va ajudar a salvar una vida

  • El dia 4 de novembre del 2006, enguany farà una dècada, Regió7 va trucar al timbre d´un bloc de pisos de la plaça Catalunya de Manresa. Quan van obrir la porta –prèviament havien quedat– va trobar una mare amb una criatura als braços i altres familiars, com l´àvia de la petita i una tieta. Aquell dia, la mare, l´Esther, es va voler fer la foto d´esquena, amb el cap de la seva filla, l´Erine, sortint una miqueta. No se les reconeixia a cap de les dues. Va explicar que havien fet una sol·licitud al ministeri de Sanitat per tal de poder fer a través de la sanitat pública un tractament de reproducció assistida amb finalitats terapèutiques per lluitar per la vida de la seva filla tenint un germà compatible que li fes de donant. La seva va ser una de les setze peticions rebutjades. La tria dels casos acceptats, vuit en total, la va fer la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida, que depèn de l´esmentat ministeri. El Congrés dels Diputats havia aprovat el maig la Llei sobre tècniques de reproducció humana assistida, que permet la selecció genètica d´embrions amb finalitats terapèutiques per a tercers. La petició per fer el tractament la van tramitar a través de l´Institut Valencià d´Infertilitat (IVI), una institució mèdica privada especialitzada íntegrament en la fecundació humana que, segons va explicar més endavant la família, no hauria fet la gestió amb tots els requisits que es demanaven. El temps els anava en contra. L´Erine tenia dos anys i mig i en feia un que li havien diagnosticat una leucèmia mielomonocítica crònica juvenil. El període de supervivència d´aquesta malaltia oscil·la entre els deu mesos fins a més de 4 anys. Depenent de la teràpia escollida. La més efectiva és el trasplantament de medul·la òssia. Gràcies a la seva decisió de denunciar-ho i a la implicació que van aconseguir per part de la ciutadania, van poder pagar el tractament de reproducció assistida en una clínica privada de Brussel·les. El 19 de gener del 2008 va néixer la Izel, la germana de l´Erine, seleccionada genèticament per fer el trasplantament. El març de l´any següent naixia a l´Hospital Virgen del Rocío de Sevilla l´Andrés, el primer nadó seleccionat genèticament de la sanitat pública espanyola per salvar un germà; el seu tenia una malaltia hereditària. A Manresa, no va ser la sanitat pública la que va salvar l´Erine sinó el coratge de la seva mare i l´altaveu d´un diari comarcal.

L'Erine farà 12 anys l´abril. La seva germana Izel en va fer 8 el gener. L´Erine és molt bona estudiant, és responsable, endreçada, està contenta, centrada i tranquil·la. La seva mare, Esther González, també. Segurament ho està per primer cop després de molts anys. Viuen al centre d´Eivissa, on es van traslladar des de Manresa, d´on són, farà un any i mig.

Darrere seu queda la ferotge i duríssima lluita d´una mare per salvar la seva filla, afectada per una leucèmia mielomonocítica crònica juvenil, que li van diagnosticar quan tenia un any i mig i que amenaçava la seva vida. Combatre-la passava per tenir un fill compatible amb ella que li pogués fer de donant, si bé no era cap garantia. Les possibilitats de supervivència eren justes. Els entrebancs burocràtics, i unes lleis que avancen a un ritme molt més lent del que ho fa la ciència, van portar els pares de l´Erine a espavilar-se per tenir per la via privada, mitjançant un tractament de reproducció assistida en una clínica de Brussel·les, el fill que podia guarir la seva filla. Es va fer tot el procediment, va néixer la Izel, es va fer el trasplantament de cèl·lules mare del cordó umbilical i, a hores d´ara, l´Erine, la seva germana i la seva mare, que es va casar amb la parella amb qui ha refet la vida, tenen, per fi, una existència sense alts i baixos.

L´Erine s´ha de fer cada any una analítica de la medul·la i una revisió de les hormones per comprovar que tot marxa bé. La seva mare assegura que «està superbé» i que no es posa mai malalta. Quan era petita qualsevol afecció, ni que fos un lleu constipat, la feia posar en guàrdia perquè podia ser el desencadenant de quelcom molt més greu. Sovint, era sinònim de córrer a l´hospital i ingressar-la. Regió7 es va encarregar d´assenyalar amb el dit la seva història, fins que va esdevenir mediàtica; va generar un llibre, el projecte d´una minisèrie que finalment no es va arribar a rodar per manca de pressupost, i un allau de solidaritat amb la família que els va permetre fer front a les despeses del tractament i fins i tot ajudar altres famílies amb casos similars al seu.

«Una neteja mental»

L´Esther insisteix que l´alimentació té molt a veure amb el benestar de la seva filla i que, així com fa uns anys tenia dubtes, ara té la convicció que l´Erine se´n sortirà. «Abans tenia por, ara sé que no passarà». Explica que el canvi de Manresa a Eivissa, on ja van viure durant un any estant ella embarassada de la Izel, el va fer perquè, superat el trasplantament i els dos anys de més risc de recaiguda, i recuperada la normalitat, no estava bé. Tenia una feina fixa, una casa gran de propietat, però no estava bé. Necessitava «un canvi radical», una «neteja mental», començar de zero. «Aquí no hi fa fred, no hi gela mai, no has d´anar tot el dia amb el cotxe amunt i avall ni pagar peatges, la gent és oberta, agradable i no hi ha classismes, tothom fa la seva sense estar pendent dels altres». Hi ha el mar i la pau i calma que necessitaven per refer-se d´uns anys de vertigen. Explicant la seva història i anant allà on la cridaven per denunciar una situació que clamava al cel però que, no obstant això, la va convertir en diana dels dards enverinats dels més reaccionaris, els que no acceptaven la seva decisió de tenir una filla a la carta, ni que fos per salvar la vida d´una altra filla.

Explica que fa tres anys que no mira la televisió ni llegeix la premsa. «No vull saber res perquè estic molt sensibilitzada amb tot i ploro de seguida; m´indignaria i no hi puc fer res, així és que... em dedico a mi i procuro que la resta no m´afecti. El que havia de fer ja ho vaig fer, que és estar en guerra quan em toquen la meva filla». Admet que la seva lluita la va deixar tocada, exhausta. Tot acaba sortint i fer aquest canvi l´ha ajudat a fer net. Ara és propietària amb el seu marit de dues botigues de sabates, La Boutique del Tacón, una a Eivissa i una altra a Mallorca, i procura no mirar gaire enrere.

No sempre ho aconsegueix. Explica que la seva filla li fa preguntes de quan era petita. «Quan parles amb ella sembla més gran del que és». La Izel també li fa preguntes com, per exemple, per què va néixer ella i no l´altre òvul que va progressar en el tractament de reproducció assistida. Diu que té molt caràcter i que li diu que si la seva germana es tornés a posar malalta, «ni parlar-ne d´entrar a un hospital». Però sap que, arribat el cas, faria tot el que podria per l´Erine, que «adora la seva germana petita i es preocupa molt per ella». Sens dubte, la seva relació és especial, i ho ha de ser per força. La Izel li va salvar la vida només néixer.

Vuit anys del tractament

L´Esther té una teoria sobre la malaltia de la seva filla. Creu que hi va tenir molt a veure que quan va néixer ella no estava bé. «Jo sóc el pilar i si jo estic bé la gent del meu costat està bé». Ara ho pot afirmar. El proper 18 de març farà vuit anys que Erine Cabrera González va rebre cèl·lules mare de la seva germana per guarir-la de la malaltia que patia. Abans, va haver de fer un tractament de quimioteràpia per anul·lar del tot la medul·la òssia malalta, eliminar les cèl·lules malignes i permetre que empeltessin les sanes de la seva germana. L'Erine tenia quatre anys. La Izel, només dos mesos. La ciència i, sobretot, el coratge de la seva mare, ho havien fet possible.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema