La primera cruïlla de Manresa regulada semafòricament va ser la d’Àngel Guimerà amb la Muralla, enguany fa 60 anys. A hores d’ara a la ciutat hi ha desplegats 470 semàfors, el darrer un de vianants a l’accés a la variant Barcelona/Berga per Viladordis, aquest mateix any.
La implantació dels primers semàfors a la ciutat i el seu impacte sobre la mobilitat és una de les múltiples informacions i materials que han fet aflorar els agents de la Policia Local que fa temps que treballen per commemorar els 150 anys de servei ininterromput del cos a Manresa. La celebració, que es va obrir divendres passat amb un acte institucional al saló de sessions de l’ajuntament, inclourà una exposició, un llibre i un programa d’actes que s’anirà desgranant els propers mesos.
Fins al 1956 a Manresa no hi havia cap semàfor. A mesura que el trànsit guanyava en densitat l’Ajuntament va decidir començar a regular-lo mitjançant semàfors i la primera cruïlla on es va intervenir va ser a la confluència del carrer d’Àngel Guimerà amb la Muralla de Sant Domènec. Després d’aquella primera cruïlla en van venir moltes més. En l’actualitat Manresa té 52 cruïlles regulades semafòricament.
Això vol dir un regulador semafòric per cruïlla i, en funció de la complexitat de la cruïlla, més o menys capçals semafòrics. En total a la ciutat hi ha 2.220 òptiques, totes amb tecnologia led. L’òptica és cadascun dels llums del semàfor. Els semàfors de vehicles tenen tres òptiques, els de vianants en tenen dues, i els intermitents de color taronja, una.
Avui es fa impensable l’ordenació del trànsit sense semàfors, igual que fa 60 anys es veia impossible que aquells artefactes acabessin dictant el batec de la ciutat.
