La jove manresana Ivet Parareda havia de ser a Brussel·les aquest dilluns al matí però la vaga de controladors aeris ho va evitar. Parareda, de 23 anys i que en fa gairebé un i mig que viu a la capital belga, ha fet aquest cap de setmana una visita exprés a Manresa, i casualment, el seu vol de retorn, previst per diumenge va ser cancel·lat. La seva intenció és tornar-hi aquest dimecres al matí, tot i que està pendent de les notícies que li van arribant des de la ciutat.

Viu o treballa prop de l’aeroport de Zaventem o de Maalbeek, el barri on estan situades les institucions europees?

Fa un any i tres mesos que visc a Brussel·les, tot i que anteriorment ja hi havia fet l’Erasmus també. Visc a Woluwe-Saint-Pierre, un barri bastant tranquil que no està a prop ni de l’aeroport ni de l’estació de metro on hi han hagut els atemptats. Tot i així, treballo al departament de comunicació d’una agrupació europea de caixes d’estalvi i banca minorista (WSBI-ESBG); entre Arts Loi i Malbeek, just on ha passat una de les explosions.

Com s’ha assabentat dels atemptats?

Aquest matí, quan m’he despertat i he vist el Whatsapp i el Facebook ple de missatges per saber com estava. És ben bé que puc dir: «no hi ha mal que per bé no vingui» perquè aquest cap de setmana vaig fer una visita exprés a Manresa i dilluns havia de tornar a Brussel·les, però a causa de la vaga de controladors aeris em van cancel·lar el vol, així que m’he hagut de quedar aquí fins, en principi, dijous matí.

Com estan els ànims de la gent que coneix i que era a Brussel·les durant els atacs terroristes?

He estat en contacte amb amics d’allà i els de l’oficina em diuen que ara mateix [dimarts al migdia] no poden sortir de l’edifici per motius de seguretat i que estan encara en estat de xoc.

Després dels atemptats de París quin ambient es respirava a Brussel·les? Hi havia més sensació d’inseguretat?

Durant els atemptats de París i setmanes després sí que es va viure una sensació d’inestabilitat i inseguretat fins que van haver passat uns dies. Durant un cap de setmana van tancar metros, trens... i només anaven algunes línies d’autobus. Això, més la impressió visual que feia trobar-te militars cada dues passes, més l’allau de notícies que anaves rebent constantment, i les mirades de desconfiança i por de la gent quan pujaves al metro...et proporcionava una sensació d’angoixa i d’inseguretat.

Darrerament també hi havia aquesta sensació?

Ara, per sort, ja s’havia relaxat bastant tot i havia tornat la normalitat. Tot i que potser degut a aquesta relaxació i potser també per l’arrest de Salah Abdeslam, han sigut dos dels motius que han induït a tota aquesta desgràcia.

Es veu amb cor de tornar cap a Brussel·les?

Doncs sí. En principi tornaré dijous matí, ja que la vaga ja estarà desconvocada, però evidentment estaré al cas amb el què es vagi anunciant i em comentin des de la feina. De moment, les últimes notícies que tinc d’ells és que no hi ha quasi gent al carrer, tot el transport públic parat, i de fons sirenes de policia i ambulàncies constants...