Els participants de la processó del Divendres Sant de Manresa es reuniran avui per fer balanç de l'edició d'enguany, la dissetena d'ençà que la van recuperar l'any 2000. Ahir, Manel Sabaté, president dels Armats, entitat organitzadora de l'esdeveniment, i Álvaro Manzanares, prioste de la Germandat de Nostra Senyora de l'Esperança Macarena, en van fer una primera valoració per a Regió7.

Malgrat que la processó es va tornar a partir, ni Sabaté ni Manzanares no en van fer una lectura negativa. Sabaté deia que "aquest any l'opinió general és que va anar més bé que altres anys". Per part seva, Manzanares insistia que "no hi ha dos ritmes diferents, però a Crist Rei cada confraria fa les seves actuacions i després marxen". Per tant, feia notar, si ells són els darrers, és lògic que quan els altres han fet i marxen, els que van a la cua quedin endarrerits, i a la sortida de la Seu "passa el mateix".

Per a Sabaté, la processó del 2016 ha estat de "notable una mica alt". La principal novetat va ser que, de tornada a la Seu, el gruix dels participants va fer drecera. "En lloc de tornar a passar pel carrer d'Alfons XII, vam passar per la Plana, Piques, Na Bastardes, Vallofonollosa i la Seu", però, per raons tècniques, la Macarena "va fer el recorregut de sempre, la qual cosa hem d'acceptar com a lògica", tenint en compte que, per les dimensions del pas, els generaria greus problemes anar per carrers molt estrets. Sabaté avançava que aquest final més curt es mantindrà l'any vinent. Una raó és que, al seu entendre, la processó "ha de durar com a màxim tres hores perquè els que van a dins es cansen molt. En el nostre cas, els Armats van picant a terra amb un pas molt lent i això cansa molt, i ja hi ha gent d'una certa edat".

L'important, que continuï

Per a Sabaté, "la idea generalitzada és que la processó ha de continuar sigui com sigui", tot i el tema recurrent del desajustament dels passos i que en dos anys se n'han donat dos de baixa: el del Roser l'any passat i el dels Dolors enguany, per manca de personal. "Que acabi minvada és un perill", admet.

En catorze anys, aquest va ser el primer que Álvaro Manzanares va poder veure la processó. "Cada any he anat a sota del pas formant part de la quadrilla de portants, però aquest he pogut anar a fora" en lloc de dins per problemes físics, i va ser l'encarregat de col·locar els portants del pas, que va estrenar la imatge de la Verge i la part de dalt del pal·li.

Ahir, Manzanares explicava que "vam sortir a les 9 i 5 i a les 12 i 5 érem a la Seu". Tres hores justes. Puntualitzava, però, que anar al darrere fa que quedin despenjats per força perquè els altres grups, feta la seva actuació en els punts estratègics del recorregut, marxen sense esperar-los. Coincidia amb Sabaté que, més enllà d'aquest tema, que ja es veu que és de difícil solució, "l'important és que tothom gaudeixi de la processó".

Quant al fet que hi hagi menys gent disposada a participar-hi, afirmava que, en el seu cas, els portants hi participen "per una promesa que fem a la Verge" i que "si el dia de demà no hi ha gent per fer-ho com ho fem ara, ho farem amb un pal·li d'un altre tipus".