L'equip d'#Invulnerables afirma que la pobresa causa estrès a les famílies

El programa, pioner a Manresa, està en la fase de parlar amb les 50 famílies triades per determinar-ne les necessitats

31.03.2016 | 07:02
Guillem Perernau, Iolanda Gordillo i Gabriel Prat, l´equip d´#Invulnerables. Hi falta Mònica Perramon

"La pobresa és un factor d'estrès". Aquesta frase és de Iolanda Gordillo, que, amb Guillem Perernau, Gabriel Prat i Mònica Perramon, integren l'equip que desenvolupa el programa contra la pobresa infantil #Invulnerables a Manresa. De moment, ha arrencat amb 50 famílies. Són famílies, la majoria, que tenen cobertes les necessitats més bàsiques però que, amb tot, tenen unes mancances que els generen estrès i que són les que vol cobrir el programa. Des de poder oferir al seu fill reforç escolar i activitats de lleure fins a portar-lo al logopeda o a l'oculista.

Impulsat per la Fundació Rosa Oriol, amb sor Lucía Caram al capdavant, amb l'Obra Social de La Caixa, que hi aporta 75.000 euros; la Fundació FC Barcelona i el departament de Benestar Social i Família, Manresa és el primer dels vuit territoris catalans on s'ha posat en marxa #Invulnerables. També és on s'està desenvolupant la metodologia que després adaptaran la resta de municipis. Els responsables de tirar-la endavant són ells quatre. Perernau i Prat són el coordinador i el tècnic, respectivament, de la part d'empreses i d'innovació. Gordillo és pedagoga i Perramon, treballadora social.

Seu al Centre Hospitalari

La seu d'#Invulnerables és al Centre Hospitalari de Manresa. La Fundació Althaia els ha cedit una petita sala on tenen els ordinadors i un despatx a part per fer les trobades amb les 50 famílies amb què ha començat el projecte, amb la intenció que siguin tres-centes d'aquí a un parell d'anys.

Gordillo preveu que en un mes haurien de tenir enllestides les entrevistes per disposar del diagnòstic de cada família i concretar-ne les necessitats. Per ara, tot i que encara és prematur, explica que el que han detectat és que són famílies afectades per l'estrès que provoca la pobresa. La part positiva és que també "són famílies amb ganes de treballar, i si hi ha ganes i motivació, això ja és un gran què per canviar la situació".

Les famílies seleccionades no pateixen una situació d'extrema pobresa sinó que, "si hi aboquem una sèrie de recursos, sabem que tiraran endavant de forma totalment autònoma", explica Perernau, que ja fa molts anys que col·labora amb la Fundació Rosa Oriol. "S'han seleccionat principalment amb els Serveis Socials de l'Ajuntament i l'Institut Català de la Salut (ICS)", i la Fundació Althaia també n'ha aportat alguna. Al mateix temps, s'ha creat una taula operativa integrada pels centres d'atenció primària, el Centre de Salut Mental (CSAM), els Serveis Socials de l'Ajuntament i altres entitats del tercer sector per "fer un traspàs d'informació per treballar amb un objectiu comú", afegeix. Bàsicament, es tracta de "no solapar-nos i donar serveis que ja estiguin coberts".

Visites a domicili

Gordillo explica que "hem conegut alguna família que ja està assistida pels Serveis Socials i que tenen coberta una gran part dels temes d'habitatge i de subministraments i ens estem centrant molt en la relació de pares i fills i en l'escolarització dels nens, que és el que ens apressa més. De cara a l'estiu, segurament posarem el focus en les activitats de lleure perquè, si no hi ha escola, l'estiu es fa molt llarg per a les famílies". I, de cara al curs vinent, en el tema del reforç escolar hi haurà novetats perquè "hi volem incloure els pares, que no només els nens facin reforç sinó capacitar els pares".

Al marge de les entrevistes, "amb unes deu famílies hi ha hagut contacte directe anant als seus domicilis. La dinàmica familiar és primordial perquè una cosa és el que expliquen elles i els diferents serveis als quals estan vinculades, i un altre tema és la relació que s'estableix a casa i el funcionament". Perernau apunta que, com que la ràtio d'atenció és més petita que la que han d'afrontar els Serveis Socials, "el seguiment a les famílies usuàries és més freqüent de l'habitual". I "més proper", afirma Gordillo.

Quan s'adrecen a la família, que ja coneix el programa perquè els Serveis Socials els l'han explicat, "ens presentem, els escoltem i els demanem en què pensen que els podem ajudar. Després, fem la visita al domicili, que també pot ser a l'escola i al CSAM, depenent de cada cas i, a partir d'aquí, es tractaria d'elaborar un pla de treball que encara no hem iniciat però sí que hem esbossat, i començar a connectar-nos amb els recursos". No s'acaba aquí. Després, "farem un seguiment del pla de treball i un retorn constant a Serveis Socials". A més a més, "marcarem objectius i una temporalitat". La durada del programa per a cada família encara s'ha de decidir. Perernau comenta que, per exemple, en el cas del reforç escolar, "plantegem un model de treball amb què al cap de dos o tres anys la família i el nen puguin caminar sols". Per a Gordillo, aquesta temporalitat dependrà de cada cas en concret. "El que tenim clar és que no ha de ser per sempre", remarca.

Un informàtic i una empresa

Gabriel Prat i Guillem Perernau fan la recerca de les empreses, professionals i aportacions que puguin anar omplint les necessitats detectades a les famílies. Com a informació que convida a l'optimisme, comenten dos casos que demostren la predisposició de la ciutadania a col·laborar en el projecte. Per una banda, hi ha el cas d'Àlex Olivera Pérez, un informàtic autònom al qual van trucar perquè els organitzés el tema informàtic a la seu del Centre Hospitalari que, quan li van explicar per a què era la feina, no els va voler cobrar. Per l'altra, l'aportació que van rebre de l'empresa Mesoestetic. "La gent està molt receptiva. Segurament perquè es tracta d'infància, està molt més sensibilitzada".

Sor Lucía obre portes

Prat comenta que han fet contactes "amb acadèmies d'anglès i, a nivell esportiu, treballem amb una associació, Futbol24, que s'ocupa de tot el tema del futbol... Es tracta d'anar cobrint necessitats". Al marge dels diners que aporta La Caixa, una part dels quals paga els seus sous, "també piquem a portes d'empreses per aconseguir recursos". En aquest sentit, admet que sor Lucía Caram "és una carta de presentació que obre portes". Perernau comenta que "la gent col·labora molt quant a aportació en espècies", però que "una de les necessitats que tenim és d'aportacions econòmiques perquè si hem de contractar algun servei per a algun infant, la fórmula que tenim hi ha vegades que és pagant".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema