Ha mort Asier Sorroche Herreros, el nen de nou anys del Pont de Vilomara que tenia un tumor molt poc freqüent. El funeral tindrà lloc aquest dimarts a les 3 de la tarda a l'església parroquial del Pont de Vilomara.

El seu cas havia desplegat un ampli moviment solidari al seu poble, on anava a l'escola Pompeu Fabra, i s'havien organitzat nombroses activitats per recollir fons per als nens malalts de càncer. També el mosso d'esquadra Albert Palacio estava recaptant diners a partir d'una ruta de més de tres mil quilòmetres que feia caminant.

El nen tenia glioma pòntic intrínsec difús. Una malaltia incurable que apareix en nens de 5 a 9 anys i de la qual anualment es detecten 300 casos a tot el món.

Albert Palacio, de 44 anys i veí de Gualba (Vallès Oriental), és mosso d'esquadra de la comissaria de Granollers. És amic de la mare del nen, que també és mosso i té plaça a la comissaria de Manresa. De fet, el col·lectiu de Mossos d'Esquadra és un dels que més es van mobilitzar per ajudar la família de l'Asier, amb tot tipus d'actes al Bages i a tot Catalunya.

Palacio va decidir emprendre la llarga caminada per l'Asier i va crear la pàgina de Facebook "Un camí per l'Asier" per divulgar la seva aventura i per animar tothom a fer donacions de diners per pagar la investigació, que a tot l'estat espanyol només du a terme l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Regió7 va publicar la seva proesa el 28 d'abril.

Llavors, Palacio va criticar que "cap administració pública no dóna ajuts per investigar aquesta malaltia, perquè els afectats són molt pocs nens. I a les farmacèutiques tampoc no els interessa. Per tant, l'única manera de finançar la investigació és a nivell privat", explicava Palacio. Des de la publicació del reportatge en aquest diari, ja havia recollit 15.000 euros. El mosso també es mostrava crític pel poc interès que havia despertat la seva iniciativa a les empreses les quals va trucar a la porta per aconseguir diners. "Cap de les empreses a qui he dit que apareguin com a espònsors no ha volgut donar diners", lamentava. Abans de començar la caminada va visitar prop de 40 empreses i els va enviar centenars de correus electrònics. "Però sembla que això no interessa a les empreses", deia.

Les despeses del viatge les assumia ell mateix. Des que va arribar a Catalunya, però, pràcticament cada nit havia aconseguit dormir a casa de coneguts. A final d'abril va passar per les comarques de la Catalunya Central i des d'aquí volia anar cap al nord d'Espanya. En el moment de l'entrevista assegurava que se sentia "bé i en forma".