"Com neix un estat", es preguntava ahir la jornada Diàlegs de Manresa, que van convocar, en la seva quarta edició, Regió7, UManresa-FUB, UOC i Ajuntament de Manresa, amb el patrocini d'ICL. Van intentar respondre la qüestió periodistes, politòlegs, cònsols, polítics i experts, tots bons coneixedors de relacions internacionals, casos d'independències i els entrellats polítics. Però la resposta no va ser unànime, sinó tan diversa com les experiències històriques relatades durant la matinal, que va aplegar un centenar de persones a la sala La Plana de l'Om. Concòrdia, pressió forana, desideratum de la comunitat internacional, acord, oportunitat i algunes dosis no volgudes (o sí) de violència són alguns dels elements comuns als casos plantejats ahir: els d'Eslovènia, Txèquia i Eslovàquia, Lituània i Sudan del Sud.

La jornada pretenia posar damunt la taula elements per a la reflexió sobre el procés que està vivint avui Catalunya, però eludint explícitament la qüestió catalana. El moderador de les tres taules rodones que es van succeir durant el matí, Marc Marcè, director de Regió7, va intentar concentrar les respostes dels convidats en el marc teòric i històric, però va ser inevitable que el moment polític català acabés sorgint, en algunes ocasions en acaraments de textura molt política; en d'altres, en les ineludibles comparacions entre els processos relatats i el cas català.

El periodista eslovè Bojan Brezigar; la també periodista Kristina Naskoptié, lituana però resident al Bages; el guionista de TV3 Iu Forn; el politòleg manresà Anjo Valentí; els cònsols a Barcelona de Txèquia, Jaime Martín, i d'Eslovàquia, Joan-Ignasi Torredemer; el periodista Vicent Partal; l'expert en el cas del Tíbet Josep Lluís Alay; i l'exdiputada sallentina al Parlament Laura Massana van abordar la qüestió proposada per la jornada des de diferents percepcions i posicionaments, i només van coincidir implícitament a considerar que cada cas és únic, i que no hi ha manuals per descriure el part d'un nou estat. Hi ha elements força comuns (però no sempre presents), com la voluntat popular per esdevenir una nova realitat política, i la visualització internacional dels conflictes que donen lloc als estats naixents. Però hi ha singularitats que fan incomparables els moments històrics i els contextos geopolítics.

La jornada, en tot cas, va aportar als assistents una abundant informació sobre diferents processos d'independència i va permetre reflexionar al costat de reconeguts experts en qüestions internacionals sobre les facilitats i dificultats a l'hora de donar llum a un nou estat. I també per abordar qüestions d'enorme rellevància actual com la sortida o no del Regne Unit de la UE i l'expansió política i comercial de la Xina arreu del planeta.