El manresà Antoni Llobet, secretari de Polítiques Educatives, és a primera fila en el dic de contenció de la Generalitat de Catalunya contra la llei orgànica del govern central per a la Millora de la Qualitat Educativa.
Llobet, que simultanieja el càrrec al Govern de la Generalitat amb el de portaveu de l'Ajuntament de Manresa i regidor d'Habitatge, fa pinya amb la consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Meritxell Ruiz, davant el ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Tots dos s'han estrenat en la participació en una Conferència Sectorial d'Educació al ministeri.
Primer, Llobet va assistir a la sessió preparatòria i, després, va tenir lloc la sectorial amb el ministre Íñigo Méndez de Vigo i els responsables autonòmics d'ensenyament. El ministre era el cap de taula al voltant de la qual hi havia els consellers i en un segon cercle estaven disposats els números dos de cada conselleria, que es mantenien en contacte mitjançant el telèfon.
Malgrat el to correcte de les intervencions, la diferència de parers amb els governs autonòmics que no són del PP és molt accentuada i la màxima divergència és amb el de Catalunya, que no només està en contra de la pretensió del govern central que els títols quedin condicionats per proves de revàlida sinó que és l'únic que no ha aplicat la nova regulació per poder fer FP bàsica sense haver acabat d'ESO.
Rebuig frontal
Llobet ha explicat a aquest diari que la Generalitat manté un rebuig frontal a aquestes imposicions de la LOMCE perquè són perjudicials per als estudiants.
Després d'haver escoltat directament el ministre d'Educació, la postura del secretari de polítiques educatives no ha canviat i considera que a la seu del ministeri el que hi va haver "no va ser una defensa convençuda i de fons de la LOMCE sinó una justificació en el fet formal del compliment de la llei".
Davant el mantra ministerial que la LOMCE és la llei i les lleis s'han de complir, el paper de la delegació catalana va ser deixar clar que no és admissible per al Govern de la Generalitat que el títol d'un alumne quedi condicionat per un examen extern, en relació amb les proves d'avaluació d'ESO i batxillerat que proposa la LOMCE.
Per a Llobet és important que quedi meridianament clar que les revàlides no només no tindran valor acadèmic per al curs vinent, sinó que la Generalitat "també s'oposa a la seva regulació per a cursos posteriors".
A Catalunya són els docents els qui avaluen l'alumnat per a l'obtenció del títol. El punt de vista de la conselleria d'Ensenyament és que les avaluacions externes s'han de dur a terme per contribuir a calibrar adequadament el sistema i així millorar-lo, però mai per condicionar el títol d'un alumne amb un examen d'un dia. Dit d'una altra forma, l'oposició frontal es deu al fet que no s'està gens d'acord amb què perdi protagonisme l'avaluació que fa el centre i el professor.
Tranquil·litat total
El paper de la conselleria d'Ensenyament és ara donar total tranquil·litat a les famílies, sobretot a les de 4t d'ESO, perquè hi haurà una prova que no tindrà efectes acadèmics i que a Catalunya ja fa anys que es fa.
D'altra banda, les proves de sisè de primària que s'han portat a terme recentment es consideren positives per als centres, atès que serveixen perquè el professorat conegui el nivell de competències de l'alumnat abans de cursar l'ESO.
Catalunya no és l'únic territori que defensa un sistema diferent del que estableix el reglament del PP. Les comunitats amb governs del PSOE han acordat una avaluació en què els mestres dels mateixos centres examinen els alumnes, i no, com diu el reglament, a través de personal extern. També s'han desmarcat del sistema els governs de Navarra, el País Basc i les Canàries.
