El text del Pacte de ciutat per a la promoció econòmica i la cohesió social inclou en el seu pla d'actuació acordar un salari mínim de ciutat per les concessions administratives i els contractes d’obres que adjudiqui l’Ajuntament de Manresa, així com les subcontractacions que es puguin derivar de les mateixes.
Aquesta és una de les mesures més novedoses del pacte i figura dintre de l'apartat de les actuacions en l'àmbit de cohesió, inclusió i desenvolupament social.
El ple de l'Ajuntament de Manresa va donar dijous al vespre Llum verd polític al document del nou Pacte de ciutat per a la promoció econòmica i la cohesió social que reedita el del 2013, un cop ha exhaurit el seu període de vigència. El document constata la baixada de l’atur en 890 persones en un any a Manresa.
Malgrat el vot en contra de la CUP i l’abstenció de DM, el pla va rebre un suport majoritari dels grups de CDC, ERC, PSC, C’s i el regidor no adscrit Miquel Davins.
El pla haurà de ser subscrit ara per les entitats sindicals, empresarials i socials per tal de fer front comú a l’hora d’implementar mesures com, per exemple, la coordinació comarcal de la promoció econòmica o elaborar un pla industrial integral del Pla de Bages.
Segons el document, a partir del punt més crític de la crisi, que se situa a l’abril del 2013, «de la lectura dels indicadors econòmics lligats al mercat de treball es desprèn que es registra una certa recuperació econòmica».
El nombre de treballadors assalariats de la ciutat s’incrementa un 9,9% entre l’abril del 2013 i desembre de 2015. El nombre de treballadors autònoms creix un 2,1% i el nombre de persones desocupades es redueix un 18%.
Si la comparativa es fa de desembre del 2014 al mateix mes del 2015 el resultat és de 890 aturats menys. Per aixó es diu que «si bé no es pot afirmar que la crisi ha quedat enrere, és cert que la tendència del mercat de treball des de mitjans de 2013 és favorable».
Pla d'actuació
El pacte de ciutat incorpora un pla d’actuació amb mesures com disminuir els tràmits administratius i facilitar al màxim la informació cap a les persones que intenten crear un negoci; seguir treballant per millorar el teixit comercial urbà; impulsar i agilitzar mesures que permetin els usos empresarials en espais industrials inactius, i el màxim d’activitat en polígons; reconvertir la Fundació Fira de Manresa; cercar i reforçar elements identificatius de la ciutat respecte d’altres ciutats de Catalunya com la centralitat, la Llum, La Sèquia; la gestió integrada del turisme; millorar la qualitat i eficiència de l’enllumenat de la ciutat o fer un pla transversal per al centre històric, entre d’altres.
El fet que CUP i DM no donessin el seu vot favorable es deu a les diferències de model econòmic que defensen i a que creuen que no es plantegen canvis de fons.
