Les trobades d'exalumnes inclouen, habitualment, un àpat de germanor, una projecció de fotografies de l'època o una visita al centre on van estudiar. El que no és gens habitual és que les persones que un dia van compartir aula es proposin, a més a més, realitzar una enquesta per analitzar com els ha anat la vida un cop acabat l'institut. Això és precisament el que han fet els exalumnes del batxillerat superior, 5è i 6è, i el curs preuniversitari de la promoció 1963-1966 de l'institut Lluís de Peguera de Manresa.

Aprofitant que aquest 2016 fa 50 anys que van finalitzar els estudis, 16 persones d'aquesta fornada del Peguera es va proposar elaborar un estudi estadístic. Hi va tenir molt a veure el fet que hi ha cinc exestudiants que són bibliotecàries i que estan molt habituades a elaborar-ne. Els resultats de l'enquesta s'han inclòs en una monografia de 84 pàgines que es va repartir als assistents a una trobada celebrada recentment. La monografia parla, entre altres coses, de la història del centre, dels records personals d'aquella etapa i inclou fotografies de l'època.

77 nois, 23 noies

L'enquesta recull que el total d'alumnes que van estudiar durant aquests tres cursos van ser 100: 77 nois i 23 noies. Dels 77 nois, l'enorme majoria van fer Ciències (72), i els 5 restants, Lletres. Pel que fa a les 23 noies, 16 es van decantar per les Ciències i 7, per les Lletres. Els idiomes a escollir aquells anys eren el francès i l'anglès. El francès guanyava per golejada l'anglès: 95 alumnes el van triar; davant els 5 que van optar per l'anglès.

De les 100 persones matriculades al llarg dels tres cursos esmentats, es va fer arribar l'enquesta a 69 exalumnes. Òbviament se n'han exclòs els difunts (15 persones) i els que no han volgut participar-hi. En total es van enviar 69 enquestes, i 49 van contestar-les. A partir de les 49 respostes rebudes s'ha realitzat una petita radiografia de la trajectòria d'aquella generació del Peguera, amb la lupa posada en el vessant professional.

Tots, estudis superiors

Un fet curiós és que la totalitat de les 49 persones que han contestat l'enquesta han fet estudis superiors. Això, tal com es diu en els comentaris que acompanyen els resultats, "podria semblar una obvietat, però no ho és en absolut si pensem en l'abandonament d'estudis i en el fracàs escolar que s'ha produït en el passat i en l'actualitat".

Els estudis que han tingut més requesta han estat les enginyeries: la tècnica va ser l'opció escollida per 12 persones i la superior per 9; seguides de Filosofia i Lletres, amb 8 persones; i Medicina (5 persones). Cal dir que molts dels enquestats han fet diversos estudis, i que hi ha un alt percentatge d'exalumnes que han fet postgraus, màsters o altres especialitats (12) o doctorats (8).

Pel que fa a la vida professional, l'enquesta mostra que gairebé un de cada cinc s'ha dedicat al món de la docència. A més, si es té en compte que molts dels enquestats han estat també professors a temps parcial, a part d'haver exercit una altra professió, el percentatge de gent que s'ha dedicat al professorat ha estat del 25,9%. D'altra banda, destaca el fet que 26,5% dels enquestats han exercit funcions directives.

Molts segueixen a Manresa

Un àmbit en què també ha posat la lupa l'estudi és en els llocs de residència dels enquestats. Destaca que el 36,7 % (18 persones) continua vivint a Manresa, i que el segon lloc de residència, a força distància, és Barcelona, amb 7 persones (el 14,3%). A partir d'aquí la majoria dels exalumnes es reparteixen per diferents punts de la geografia catalana (Vilafranca, Cervelló, Sant Joan de Vilatorrada, Esplugues, Berga, Granollers...), tot i que també n'hi ha que viuen a l'estat espanyol (Palma de Mallorca, Madrid o Saragossa).

L'estudi també demanava en quants llocs s'ha residit al llarg d'aquests 50 anys i la majoria (el 30,6%) han contestat que en 2. El 26,5 % ha viscut en un sol lloc; el 20,4 % en tres localitats diferents; i el 10,2% en quatre municipis. D'aquí, destaca que a banda que les residències més habituals són dins de territori català o espanyol, hi ha qui ha viscut a Alemanya, el Regne Unit, Canadà o els Estats Units.