Manresa té totes les necessitats cobertes quant a oferta d'oci nocturn, un sector que per als professionals que hi treballen té bona salut i res a envejar a altres poblacions catalanes. A més a més ofereix un producte de qualitat que és capaç d'atreure gent no tan sols de la comarca del Bages sinó de les del voltant, asseguren. Però amb això no n'hi ha prou, comenten.

Omplir els locals costa, i cal innovar constantment per intentar fidelitzar el públic que aviat opta per la infidelitat. Tot caduca més aviat que no pas abans, diuen. També hi ha qui nota canvis de costums. Si fa un temps la gent es desplaçava a locals dels afores de Manresa, ara hi torna a haver la tendència de buscar espais d'oci al centre de la ciutat. Segons l'Associació de Locals d'Oci Nocturn Manresa Nit, el sector ocupa 300 treballadors i mou 10.000 persones el cap de setmana.

Sense tenir en compte locals petits i terrasses, sis sales o grups dominen la nit manresana. Silenci (els Trullols), la sala Stroika (polígon dels Dolors), el grup Sielu (a la plaça Valldaura), el grup Itaca (amb diversos negocis que tenen el seu origen al Canonge Muntanyà) i els locals de moda Villa Lola (els Trullols) i Villa Martini (a les instal·lacions del Club Tennis Manresa). Cadascú té el seu públic, més jove o madur, el seu estil, els seus trets diferencials, com per exemple la música en directe. Per a aquest estiu s'anuncien més novetats. Menfis obrirà per mitjà d'Itaca i Villa Martini, i Silenci rumia fer un projecte d'oci estiuenc a l’aire lliure als Trullols.

Una bona oferta

En el que tots aquests grups coincideixen és que l'oferta que hi ha a Manresa és bona, que les instal·lacions i els locals són envejables, que hi ha la possibilitat d'entretenir-se des de les 10 de la nit fins a les 6 de la matinada i d'escollir estils de música, també en directe, i ambient. Tothom està especialitzat en un tipus d'oferta i públic, més jove o més madur.

«Actualment hi ha molt bona oferta d'oci de qualitat i enfocada a tots els públics, i això és molt bo», afirma Christian Busquets, de la sala Silenci. És la macrodiscoteca per excel·lència de Manresa, amb una capacitat per a 1.600 persones però amb un servei «gurmet», vol deixar clar Busquets. Afirma que Manresa s'ha convertit en un pol d'atracció. «Jo sé de molta gent que arran de venir a Silenci ja no només visita Manresa de nit. Ve a la tarda, fa compres, va a sopar i acaba a Silenci».

Jordi Cortés gestiona El Sielu, la Carpa del Riu i també el Berenador de l'Agulla i l'hamburgueseria Cal Bisbe. Una diversificació que ha buscat expressament. Opina que en aquests moments Manresa té una oferta «molt àmplia perquè qualsevol consumidor d'oci nocturn pugui gaudir d'una bona nit fins a la 1, 2/4 de 3 o les 6 del matí».

Considera que «hi és tant per locals grans com per petits al Barri Antic, que crec que està en procés d'expansió». Explica que fa uns anys va arribar a Manresa el moviment de l'oci cap a l'exterior de la ciutat, però que des de fa un temps «torna a haver-hi la tendència de portar l'oci al centre. Això no vol dir que l'exterior s'hagi de perdre, sinó que s'han generat dos públics diferents».

Pel grup Itaca, Roger Clotet i Dídac Martínez comenten que a Manresa «hi ha varietat i ganes de fer coses, que són els ingredients bàsics perquè pugui passar alguna cosa». Expliquen que «depèn del que et vingui de gust ho trobaràs. No hi ha cap cap de setmana que no hi hagi res».

Sales plenes

El gerent de la sala Stroika, Dani Castellano, també creu que l'oferta és molt bona «si ho comparem amb altres ciutats. Tens la possibilitat de fer coses diferents». Hi afegeix, però, un nou element de debat: si les sales s'omplen o no. Opina, en global, que no del tot, per la qual cosa caldria reflexionar «què fem malament, si generem suficient valor afegit o suficient atractiu perquè Manresa sigui un centre d'oci nocturn».

Busquets opina que hi ha molta oferta per la demanda existent, i que per això «s'ha de tibar gent de fora. Entre tots hem d'escurçar la distància psicològica» que fa que molta gent vegi Manresa lluny. Considera que «l'important és que el pastís sigui cada cop més gran i que cada cop vingui més gent, no repartir la que ja hi ha».

Cortés és clar. «Tots els locals tenim un millor dia», però diu sense embuts que «no hi ha prou clients per a l'oferta actual». Comenta que caldrà veure si un increment de nous escenaris «farà sortir més gent al carrer. Si som capaços de fer-ho, anirem bé. Si hi ha nous locals i no un augment de clients, se'ns presenta un panorama complicat».

Barcelona molt a prop

Explica que molta gent que va als locals d’oci nocturn de Manresa és de fora «però també n’hi ha que se'ns en va. Nosaltres tenim un problema, i és que Barcelona cada dia és més a prop. És una de les millors capitals del món de l'oci, i és un reclam. Hi ha gent de Nova York que ve a Barcelona i al·lucina. I nosaltres ho tenim a 35-40 minuts. La gent té molta tendència a baixar i no a pujar».

Per la seva part Clotet i Martínez asseguren que la reflexió hauria de ser «més que com estem ara, on podem arribar». Pensen que «el mercat és infinit, no ens podem autolimitar i hem de sortir de l'àrea de confort». Sí que creuen que els clients han de ser de més enllà de Manresa. «Si aconseguíssim que no hi hagués barreres psicològiques tindríem un radi d'acció més ampli». Clotet afirma que Barcelona tiba molt, i que hi ha gent que «està disposada a agafar un avió i fer 4.000 quilòmetres per anar a Barcelona, una de les ciutats més atractives del món. Però si fem les coses bé, potser ens emportarem la sorpresa que la gent no hi anirà tan sovint».

Noves formes d’oci

En l'actualitat la competència entre sales i locals possiblement és el problema més petit per a aquest sector. Al fet de tenir Barcelona a tocar cal afegir-hi els canvis de costums de la societat o l'aparició de les xarxes socials. «Fa uns anys per comunicar-nos i relacionar-nos havies de sortir de casa. Ara des del sofà pots parlar amb mig món», comenta Cortés. I diu que per «gaudir d'espectacles o concerts has de continuar sortint. Per conèixer gent, no».

Per a Cortés, però, el que ha suposat un canvi més important és que les opcions d'oci s'han multiplicat de forma geomètrica. «Avui en dia, un dissabte o un diumenge passen moltes coses de tot tipus: fires, excursions, botifarrades, caminades, esport... i això és oci. Als 90, en canvi, potser érem l'única opció que hi havia». D’aquesta forma la competència per a un local no és un altre local, sinó els altres tipus d’oci.

Busquets explica que abans la gent se socialitzava en un entorn de nit. «Avui ho pots fer un dilluns a les 9 del matí des de l'oficina. També hi ha qui li agrada aprofitar el cap de setmana d'altres maneres». Per la seva banda Castellano opina que «tot canvia molt ràpid. Hi ha coses que fa dos anys funcionaven i ara no. Canvien els gustos, la forma de relacionar-se...». D’aquesta forma «no només competim entre nosaltres, sinó també amb el sofà de casa» o amb un simple ordinador o tauleta.

La innovació, punt clau

Davant d'això el risc més gran és no fer res, diu Busquets. «No hi ha res per sempre i hem de ser proactius i adaptar-nos». I aquí és on entra en joc la innovació. Per a Cortés, «el món de l'oci nocturn requereix sempre canvis». En cas contrari el client es fatiga. «Nosaltres venem sensacions i emocions. No tot s'acaba amb un gintònic», i per això cal estar al dia en decoració, llum, so, ambient o estratègies d'espais». També hi ha el factor moda. «La gent va on hi ha gent. Pots tenir el millor local del món i que estigui buit, perquè és un sector que va molt a modes».

Castellano opina que l'oci ja no significa obrir la persiana i oferir música, sinó que cal aportar un valor afegit, el tret diferencial i reinventar-se constantment. Clotet i Martínez hi afegeixen que s'ha de ser creatiu. «Si en un restaurant cada dia ofereixes amanida i bistec acabaràs tancant. La gent necessita varietat. Normalment treballa de dilluns a divendres, i quan arriba el cap de setmana espera que el sorprenguis en el millor entorn possible. La base de qualsevol negoci és un bon preu, un bon producte i un bon servei».

El grup Itaca és dels últims que s'han afegit al món de l'oci nocturn a Manresa. Un grup d'amics, alguns dels quals parents entre ells, va decidir fer-se càrrec de l'Abbey Road quan va tancar, i el van reobrir amb el nom d'Itaca el novembre del 2012 amb un innovador tirador de cervesa. «Vam cobrir un nínxol de mercat a Manresa». Va anar bé i ara Itaca també és a Vic, Sabadell i a Gràcia, a Barcelona. També gestionen el Premium dels Trullols i a l'estiu la terrassa que hi ha al pati del Kursaal.

«Ha sigut una aventura d'errors, encerts, de parar per recuperar la frescor, de tornar-hi. Si ets conscient no seràs mai un emprenedor», diu Clotet. «Si tens un grau d’inconsciència vas aprenent». Clotet pensa que a Manresa hi ha una generació jove d’entre 25 i 45 anys que s’ha tret de sobre l’anomenada baixa autoestima i els tòpics de ciutat grisa. «Estant bullint una sèrie d’iniciatives com Antic, Ara Market o Manrusiònica que es fan amb molta il·lusió, pocs recursos i molta creativitat. Potser estem recuperant l’orgull manresà».