La monja benedictina Teresa Forcades va acceptar la invitació de Càritas Arxiprestal de Manresa per contribuir a posar llums llargs en el camí ple de foscor i de curt-terminisme que ha propiciat la crisi econòmica, i aquest dijous al vespre més d’un centenar de persones es van aplegar a la sala d’actes de la FUB per escoltar-la.

Forcades va aprofitar l’auditori per instar els assistents a aprofundir en la democràcia mitjançant l’aplicació d’un sistema deliberatiu o participatiu que serveixi per passar de la política que no garanteix els drets a la política que posi les necessitats de la població en el centre.

La monja benedictina va partir d’una anàlisi de la situació que és ben coneguda -excedents alimentaris mentre hi ha gana al món, tendència a l’accentuació de les desigualtats socials, creixement de l’economia especulativa que ni tan sols paga impostos- per plantejar un compromís individual dels ciutadans per canviar-la.

Deixant ben clar que no es tractava d’un sistema de la seva invenció sinó d’un model teòric que ja s’està aplicant en algunes poblacions per corresponsabilitzar la població en la presa de decisions, va explicar que es tractaria de fer trobades de 7 persones durant una hora i mitja, de les quals una de les persones fos la responsable de transmetre la posició de màxim consens a què s’hagués pogut arribar, i així en sis nivells més de trobades fins a definir una posició que seria la que podria ser objecte de democràcia directa mitjançant referèndum.

D’aquesta forma la democràcia deliberativa o participativa se situaria com un mecanisme que podria ser útil, sobretot si va acompanyat de referèndums de revocació o de vet que aconsegueixin que la democràcia representativa deixi de convertir-se massa sovint en una «burla» a la ciutadania, que vota unes promeses electorals que massa vegades no es compleixen i s’ha d’esperar fins a 4 anys per votar una altra formació política que pot fer exactament el mateix durant 4 anys més.

Davant d’aquesta situació, Forcades va fer una crida a la reflexió i a obrir els ulls per veure l’error que suposa pensar que els ciutadans no poden fer res per canviar un sistema enormement millorable.