Dolors Capdevila és psicòloga de l´Associació de Familiars d´Alzheimer del Bages, Berguedà i Solsonès des del primer dia.

Vostè visita tant familiars com malalts, a l´associació.

Sí. En una primera visita puc rebre la família o la família i el malalt, i el que faig en aquest primer contacte és intentar buscar l´espai adient per a cada pacient. Per una banda, hi ha tres grups d´estimulació cognitiva adreçats als malalts. A cada grup hi ha entre 10 i 16 persones, i vénen tres dies la setmana, dues hores cada dia.

Hi ha llista d´espera de malalts per entrar en aquests grups?

No. És cert que el nombre de pacients ha augmentat, però hi hem donat resposta ampliant el nombre de grups de dos a tres. Tenim capacitat per fer-ho gràcies al fet que tenim dues terapeutes ocupacionals i comptem amb l´ajuda dels voluntaris que fan que les sessions puguin ser individualitzades, àgils i efectives.

I atén els familiars.

Sí, de fet la família és la més afectada. Viu la sobrecàrrega, ha d'organitzar-se, s´angoixa pensant en el dia de demà... Els cuidadors tenen molta pressió, estan tan preocupats que deixen de cuidar-se a ells mateixos. Deixen de sortir, de fer activitats per ells mateixos. A més, estan més tristos i angoixats. No és fàcil cuidar-se un mateix en aquestes circumstàncies. El primer que faig és rebre´ls i explicar-los els tipus de demència per ajudar-los de manera específica i acurada.

I més endavant, si ho veu convenient, els pot derivar als grups de suport psicològic.

Sí, són adreçats als familiars o cuidadors principals, a les persones que estan les 24 hores amb el malalt i que reben les conseqüències directes de tenir un malalt dependent. A la llarga hi pot haver dos malalts: un dement i un que té depressió.

Com treballen aquests grups?

Són sessions que es fan cada 15 dies, durant una hora i mitja, i hi ha unes 13 persones per grup i dos grups. Fan teràpia, intercanvien opinions, i l'experiència de l´un serveix per a l´altre. Es parlen de moltes coses. Tots tenen una cosa en comú: que conviuen amb un malalt d´Alzheimer o amb alguna altra demència. És un espai de trobada i s´intenta que surtin d'aquí amb una rialla. Hi ha complicitat, discreció, afecte... es comuniquen. Al grup, els familiars diuen el que no poden dir a casa. Parlen el mateix idioma. N´hi ha que vénen i diuen «si surto amb els amics i els torno a explicar que el meu home està malalt, no voldran sortir amb mi». Els serveix d´alleujament.

Tots els cuidadors poden assistir a aquestes grups?

No, no tothom té el perfil per assistir-hi o pot deixar el malalt. Per atendre aquestes persones que no poden venir, oferim suport psicològic individual. Abans d´entrar al grup els veig en dues o tres sessions, i quan estan preparats els incorporo o els faig assistència individual. Cada cas és diferent. Actualment atenc 25 persones de manera individual.

L´angoixa i pressió que poden sentir els familiars, què els provoca?

Són pacients que somatitzen bastant l'angoixa i els pot generar mal de cap, mal d'estómac, insomni... És important frenar l´angoixa perquè, si no pot, acabar en depressió. El cuidador sent que és el guia imprescindible i es pot desbordar. Intentem donar recursos i eines perquè això no passi, però si malgrat tot se senten aclaparats per la situació i no se´n surten, els derivem a un psiquiatre.