Marta Codina: "necessitem créixer i no podem perquè no hi ha espai"

Entrevista a la directora de l'Institut Guillem Catà de Manresa des del 2009

18.06.2016 | 07:42
Marta Codina, la directora.

Marta Codina Castell (Manresa, 1966) fa set anys que és la directora de l´institut Guillem Catà de Manresa, i ja va estar a l´equip directiu del seu predecessor, Martí Basora.

El centre ofereix ESO, batxillerat, sis cicles formatius de grau mitjà i quatre –cinc a partir del curs vinent– de grau superior. La primera directora va ser Anna Torruella (1991-92); el segon, Joan Lamarca (1992-95). Després vindrien Martí Basora (1995-2009) i Codina.

Hi ha molta gent de Manresa que no sabria trobar el Guillem Catà. Els dius que és al carrer de Rosa Sensat i molt pocs l´ubiquen.

Sí, el nostre entorn és difícil.

Com els el presentaria?

El Guillem Catà és un centre que fa 25 anys que funciona que, per localització, estem una mica apartats del que és el centre de la població i que durant molts anys hem donat servei al barri de la Font, però som un centre que té uns cicles de formació professional que fan que sigui d´àmbit comarcal.

No tots ho poden dir.

A Manresa, a nivell d´instituts, que tinguem oferta de cicles només som el Lacetània i nosaltres. El Lacetània fa més els cicles industrials i nosaltres els de la família de serveis, i som un centre que estem molt implicats amb el teixit social de Manresa, sobretot amb l´associació de veïns d´aquí, però també amb moltes entitats. Els nostres alumnes d´Animació Sociocultural estan treballant en gairebé totes les festes i festetes que es fan a Manresa. Som un centre molt actiu, molt dinàmic. I sempre intentem trobar solucions per als nostres alumnes i que la gent no ens quedi despenjada. En aquest sentit, som molt acollidors.

A què creu que es deu la ´mala fama´ que hi ha qui els atorga?

A la desconeixença. Sí que tenim molts alumnes d´ètnies diferents, però també n´hi ha al Peguera. Hi ha una desconeixença del nostre alumnat d´ESO. Jo convidaria tota la ciutadania que un dia s´acostés per saber qui som, què fem...

Durant una època la formació professional, que és un dels seus puntals, va anar molt a la baixa...

... però torna a anar a l´alça. Tornem a tenir una formació professional de molta qualitat, de molt prestigi.

És on es mereix?

S´està posicionant. Els cicles formatius estan recuperant el prestigi que haurien de tenir perquè hi ha una necessitat creixent a la nostra societat de tenir gent amb titulacions mitjanes. Els cicles han estat una mica maltractats socialment, fins i tot per les institucions. La LOMCE relega el paper dels cicles, però a Catalunya crec que la qualitat de les instal·lacions, del professorat, de la manera de treballar... és molt bona i, de fet, cada vegada hi ha més demanda. Llegia dies enrere que aquest curs hi ha uns 6.300 alumnes de postobligatòria a batxillerat i uns 5.800 a cicles. Gairebé el 45% està fent un cicle formatiu mitjà o superior. D´alguna manera, aquí només es veu el batxillerat, però en una societat amb una estructura sana s´ha de tenir aquesta balança compensada.

Anem pel bon camí, no?

Sí, anem pel camí. S´estan fent molts impulsos. Jo penso que, de mica en mica, això funcionarà.

L´han notat aquesta embranzida?

Sí. La matrícula ha pujat molt. Tenim molta demanda de segons quins cicles.

Quins són els que tenen més èxit dels que ofereixen. Parlava del de grau superior d´Animació Sociocultural i Turisme. Jo diria que un dels promotors més importants del Catà ha estat aquest cicle.

Sí, però també en tenim un de Sanitària amb una demanda altíssima. N´hi ha molta del d´Educació Infantil i en tenen força el d´Estètica i el de Perruqueria, i el curs vinent obrirem un nou cicle superior de Tècnics d´Integració Social, que a Manresa encara no s´estava fent. El número u en peticions ha estat aquest per l´efecte novetat i perquè hi ha gent que feia anys que l´esperava.

Aprofitant els 25 anys, hi ha alguna demanda que vulgui fer?

(Bufa) Sí. Som un centre que va néixer d´una fusió. Durant anys vam estar treballant a la carretera de Vic, on ara hi ha una part de l´Ajuntament i l´Escola d´Art, i a la Rial. Després de molts anys [vuit] i demandes, vam aconseguir que se´ns unifiqués aquí perquè per a un centre treballar en dos espais no t´explico què és logísticament i de despeses d´edificis. Aquest centre era una escola de primària perquè en aquell moment en sobraven i, com que es van fusionar el Francesc Barjau amb la Font, ens el van donar, i el vam haver d´adaptar com vam poder perquè les necessitats físiques d´un centre de primària són molt diferents de les d´un centre amb cicles formatius, que necessita espais grans, tallers...
Aquest centre ens ha quedat petit. Necessitem espai. Fa molt temps que tenim tres cargoleres. Necessitem créixer i no podem perquè no hi ha espai. Hi ha un tema pendent, que és l´edificació d´un annex que s´havia de fer i que amb la crisi va quedar encallada. Hem passat uns anys de crisi, sé que el departament [d´Ensenyament] té unes necessitats, però penso que comença a ser hora que al Guillem Catà, com a cinquè institut de Manresa, es tingui en compte què s´ha de fer, i buscar una solució pràctica, viable i assumible. No podem ser el resultat de retalls i de pedaços. Necessitem que no només siguem nosaltres els que tirem el carro.

Que hi hagi tant alumnat de comarques, com s´explica?

No té sentit que anem posant cicles formatius de perruqueria aquí, a Berga, a Navàs... perquè no dóna. No hi ha tanta demanda i entenc que és lògic que, a l´hora de distribuir-los, es faci amb una idea de centralitat, fins i tot per les comunicacions. A nivell d´ESO i de batxillerat, sí que som un centre local.

No hi ha perill de saturació?

Ja hi ha una saturació d´espais.

Què fa peculiar el Catà?

A nivell de cicles ja n´hem parlat, a nivell d´ESO i de batxillerat, penso que és que tenim dues línies i això dóna un tracte molt més proper amb l´alumne. El nivell de coneixement i d´implicació amb els alumnes no és el mateix tenint-ne cinquanta o seixanta que tenint-ne cent vint. A l´hora de gestionar-ho penso que és un plus de la nostra identitat, i a nivell d´activitats transversals, fem moltes coses. Cada any hi ha una cosa o altra que guia tot l´eix d´activitats. Som un centre que fem una atenció personalitzada a les famílies.
Precisament per aquest tema, que som pocs a l´aula i, sobretot, pensant en batxillerat, també ens permet fer un ensenyament molt més flexible, sense tenir unes aules saturades, molt més personalitzat perquè, moltes vegades, quan els alumnes se´ns diversifiquen en modalitats, queden grups de deu o quinze. No té res a veure amb treballar amb una classe massificada amb trenta-cinc o quaranta alumnes. Això existeix. Tenim un projecte educatiu que és molt dinàmic i apostem molt pel treball amb projectes transversals. Una big-band que és un intent de treballar la cohesió social, atenció i música i cultura tot alhora, i una multitud de projectes que també ens diferencien.

El més complicat i satisfactori d´aquest primer quart de segle?

Estem molt satisfets dels resultats educatius. Veient que les promocions van sortint i que quan fas un acte et vénen exalumnes. Veure que un nano que donava problemes s´ha centrat i que està treballant, a mi, això, m´omple molt; crec que a tots els que fem activitat docent ens omple.

El més complicat?

El que possiblement et diria qualsevol membre de la sala de professors és aquesta constant lluita per tenir unes instal·lacions dignes. Alguna vegada tenim la sensació que no se´ns coneix, que som transparents. Això està canviant, però ens ha costat. La sensació que has vingut a ocupar un espai que resol un problema, però que hi ha unes altres prioritats que no ets tu. No es tracta que se´ns faci un reconeixement oficial. És més aviat que tinguin en compte que som un centre que estem ocupant un espai, que tenim més de 900 alumnes i que l´any vinent passarem de mil. Que possiblement som el segon centre més gran de Manresa i que hi ha vegades que t´ho has de treballar tot. Has d´esperar i has de treballar. Mai no se´ns han ofert les solucions sinó que en les hem hagut de buscar nosaltres. Hi ha vegades que la gent d´això se´n cansa. Ens sentim més reconeguts però, tot i això...

Cap on hauria d´anar el Catà els propers 25 anys?

El Catà s´ha d´acabar de guanyar un lloc a la ciutat com a centre referent en la formació professional de serveis i un centre d´ESO i batxillerat que doni resposta a les demandes de la població. Aquest és el nostre camí i el nostre objectiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema