La planificació i el disseny de les trajectòries que ha de seguir una missió espacial és cosa del que s'anomena mecànica celeste, una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica. Quan es parla de vehicles espacials i satèl·lits artificials se n'acostuma a dir astrodinàmica, i des d'un punt de vista matemàtic, aquestes dues àrees formen part del que s'anomena sistemes dinàmics.

A partir de dimecres i fins divendres una trentena d'investigadors d'aquestes branques es reuniran a Manresa per participar a les quinzenes Jornades de Treball de Mecànica Celeste. La meitat són investigadors procedents d'universitats catalanes, i la resta són de l'estat espanyol i de l'estranger.

Els acull la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa. Al comitè organitzador hi ha el professor del centre manresà Josep Cors, doctor en Matemàtiques, i el també professor de la UPC a Barcelona establert a Manresa Josep Masdemont. És la primera vegada que se celebren a la ciutat unes jornades de treball d'aquest tipus. Segons Cors, que Manresa aculli un esdeveniment d'aquests és perquè s'hi fan prou coses en aquest àmbit de la investigació que li donen "el prestigi per poder-lo organitzar i captar gent que vingui. A Manresa s'estant fent coses interessants en aquest camp", remarca.

L'objectiu de la mecànica celeste és estudiar el moviment dels astres, explica, tenint en compte la força de la gravetat. La seva part més coneguda és l'astrodinàmica, que dissenya trajectòries. "Quan s'envia l'Apollo a la Lluna hi ha qui ha de calcular la trajectòria de la nau. Això es fa amb eines de mecànica celeste", afirma Cors.

Assegura que l'objectiu de les jornades és que sigui un punt de trobada dels grups que fan recerca en aquest àmbit per unir esforços, explicar els últims resultats de les seves investigacions i "estar assabentat del que es fa en aquest món". L'últim congrés d'aquest tipus es va celebrar fa dos anys a Galícia, on "vaig aixecar la mà per dir que estava disposat a fer-lo a Manresa. Ha d'anar rodant", assegura. "Fa il·lusió poder portar a casa aquelles coses de les quals fas investigació".

Paral·lelament al congrés s'han organitzat dues xerrades obertes al públic amb la col·laboració de l'Agrupació Astronòmica de Manresa dins el cicle "Divendres de ciència". "Vam pensar que ja que es feien les jornades es podrien lligar els dos temes".

La primera sessió d'aquestes xerrades se celebrarà aquest mateix divendres amb el títol "Les escombraries espacials: un problema real i creixent". Es farà a les 8 del vespre a la sala d'actes del Casino, i hi intervindrà Jordi Núñez, catedràtic d'Astronomia de la Universitat de Barcelona i director de l'Observatori Fabra. Segons els organitzadors, aquestes deixalles són un perill creixent per a les operacions espacials, i la "col·lisió amb un petit cargol pot ser catastròfica". Precisament la problemàtica de les escombraries espacials és un dels temes que es tractaran a les jornades.

La segona xerrada es durà a terme el divendres 8 de juliol, i en aquesta ocasió tractarà "La història de Philae i el repte d'aterrar sobre un cometa". En aquesta ocasió la conferenciant serà Elisabet Canalias, matemàtica i doctora en Tecnologia aeroespacial per la UPC i especialista en càlcul i optimització de trajectòries interplanetàries. Narrarà la història de la missió espacial europea Rosetta, que el 2014 va aconseguir fer aterrar de forma controlada el mòdul Philae damunt un cometa. Un enginyer aeronàutic manresà, Robert Guilanyà, va participar en aquesta missió. També serà al Casino a les 8 del vespre.