La problemàtica que generen les deixalles especials, els primers càlculs per enviar una llançadora al planeta Mart, satèl·lits que maniobren amb veles per estalviar energia o com calcular la trajectòria d'un grup de vehicles espacials perquè donin cobertura a tot el planeta i es pugui consultar, per exemple, el GPS o veure un partit de futbol que es juga a l'altra punta de món. Són alguns dels temes que s'han abordat a la XV Jornades de Treball de Mecànica Celest que s'han celebrat per primera vegada a Manresa. Durant tres dies la ciutat ha fixat la vista a l'espai.

Hi han participat una trentena d'investigadors, la majoria de Catalunya però també de la resta de l'estat i de l'estranger. "És la mida adequada" afirmen els professors Josep Maria Cors i Josep J Masdemont, membres del comitè organitzador juntament amb Mercè Ollé. Les jornades s'han dut a terme a l'Escola Politècnica. "Estem molt contents de com ha anat".

Les jornades han tingut dos blocs diferenciats. Per una banda la mecànica celest i per altra l'astrodinàmica. La mecànica celest és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que estudia els moviments dels astres tenint en compte els efectes gravitatoris. Tot són fórmules matemàtiques. L'astrodinàmica també, però se'n diu així quan es parla de vehicles espacials i satèl·lits artificials. Quan s'envia una nau a l'espai, calen totes aquestes eines per calcular la trajectòria de la missió espacial.

A Manresa, per exemple, una de les comunicacions que s'han presentat és la trajectòria d'una nau a Mart. Es tracta d'un projecte de l'Agència Espacial Europea que està en una fase molt preliminar i que ha elaborat un grup de la Politècnica de Terrassa.

Durant els tres dies que han durat les jornades també s'ha parlat de les deixalles espacials o de temes novedosos com les veles solars. Satèl·lits que maniobren amb veles com si fossin vaixells, però en aquest cas amb el vent solar. "Amb això s'estalvia combustible". De moment no s'han fet missions amb aquesta tecnologia, però sí llançaments per fer proves.

A Manresa s'han exposat treballs de satèl·lits en formació. Com moure una flota de naus per donar una cobertura a tota la terra. Amb un de sol seria impossible. N'hi ha d'haver tres com a mínim, però s'han de calcular molt acuradament les seves trajectòries per consultar el GPS des de qualsevol punt del planeta o, per exemple, que un grup de satèl·lits puguin fer observacions conjuntes tan de la Terra com de l'espai i es converteixin, així, en un gran telescopi, expliquen Cors i Masdemont.

S'han exposat comunicacions sobre asteroides, de les maniobres necessàries per fer-hi aterrar una nau, com la Philae, i de la morfologia de les galàxies. En aquest cas "intentem buscar models que expliquin perquè tenen aquest forma o es comporten d'una determinada manera", afirmen. Per a Cors i Masdemont, es tracta de trobar la fórmula "que sigui bona per explicar fenòmens i a partir d'aquí extreure'n conclusions que no es veuen a simple vista".

Avançar en el coneixement científic, "fer-nos preguntes i trobar respostes", és l'objectiu dels participants a les jornades de Mecànica Celest.

Per a Josep J. Masdemont, el cel "et fas preguntes d'on som dins l'univers i què hi fem". També si hi ha vida més enllà de la Terra. D'aquest tema, però, no se n'ha parlat a les jornades de treball.

L'altra motivació de la mecànica celest és l'avenç de la tecnologia. Sense els satèl·lits en formació no hi hauria la possibilitat de connectar-se al GPS, posa com a exemple Masdemont, ni la comunicació via satèl·lit ni es podria veure a la televisió un partit que es juga a l'altra banda del món.

Josep M. Cors afirma, al seu torn, que gràcies a la investigació espacial es van dissenyar els bolquers per a nadons, que en un primer moment es van pensar per als astronautes. "Si no s'hagués anar a la Lluna potser no s'haguessin inventat tan aviat. Moltes vegades la necessitat de poder fer coses comporta avanços tecnològics".

Els microones, que s'han fet habituals a les llars, també van sorgir de la "tecnologia que es va utilitzar per a les missions espacials dels anys 60".

Més exemples. Un dels reptes del futur serà extreure recursos naturals dels asteroides. "Ara tot just estem a les primeres passes. Es comença a pensar què es pot fer, què pot costar arribar-hi, com aterrar-hi i com es mouen. S'ha d'entendre això per, d'aquí a molt temps, es puguin dissenyar missions en aquests llocs i vés a saber on", rebla Masdemont.