La problemàtica que generen les deixalles especials, els primers càlculs per enviar una llançadora al planeta Mart, satèl·lits que maniobren amb veles per estalviar energia o com calcular la trajectòria d'un grup de vehicles espacials perquè donin cobertura a tot el planeta i es pugui consultar, per exemple, el GPS o veure un partit de futbol que es juga a l'altra banda del món. Són alguns dels temes que s'han abordat a les XV Jornades de Treball de Mecànica Celeste que s'han celebrat per primera vegada a Manresa. Durant tres dies la ciutat ha fixat la vista a l'espai.

Hi han participat una trentena d'investigadors, la majoria de Catalunya però també de la resta de l'estat i de l'estranger. "És la mida adequada", afirmen els professors Josep Maria Cors i Josep J. Masdemont, membres del comitè organitzador juntament amb Mercè Ollé. Les jornades s'han dut a terme a l'Escola Politècnica i "estem molt contents de com ha anat".

Les jornades han tingut dos blocs diferenciats. Per una banda la mecànica celeste i per altra l'astrodinàmica. La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que estudia els moviments dels astres tenint en compte els efectes gravitatoris. Tot són fórmules matemàtiques. L'astrodinàmica també, però se'n diu així quan es parla de vehicles espacials i satèl·lits artificials. Quan s'envia una nau a l'espai, calen totes aquestes eines per calcular la trajectòria de la missió espacial.

Una nau a Mart

A Manresa, per exemple, una de les comunicacions que s'han presentat és la trajectòria d'una nau a Mart. Es tracta d'un projecte de l'Agència Espacial Europea que està en una fase molt preliminar i que ha elaborat un grup de la Politècnica de Terrassa.

Al llarg dels tres dies de les jornades també s'ha parlat de les deixalles espacials o de temes nous com les veles solars. Satèl·lits que maniobren amb veles com si fossin vaixells, però en aquest cas amb el vent solar. "Amb això s'estalvia combustible". De moment no s'han fet missions amb aquesta eina, però sí llançaments per fer proves.

A Manresa s'han exposat treballs de satèl·lits en formació. Com moure una flota de naus per donar una cobertura a tota la Terra. Amb un de sol seria impossible. N'hi ha d'haver tres com a mínim, però s'han de calcular molt acuradament les seves trajectòries per poder consultar el GPS des de qualsevol punt del planeta o, per exem-ple, que un grup de satèl·lits pu-guin fer observacions conjuntes tant de la Terra com de l'espai i es converteixin en un gran telescopi, expliquen Cors i Masdemont.

S'han exposat comunicacions sobre asteroides, de les maniobres necessàries per fer-hi aterrar una nau, com la Philae, i de la morfologia de les galàxies. En aquest cas "intentem buscar models que expliquin per què tenen aquesta forma o es comporten d'una determinada manera", afirmen. Per a Cors i Masdemont, es tracta de trobar la fórmula "que sigui bona per explicar fenòmens i a partir d'aquí extreure'n conclusions que no es veuen a simple vista".