Si el pas de la primària a l'institut és un mal tràngol per a molts escolars, s'imaginen què suposa afrontar-lo sense dominar l'idioma?
Aquesta situació es planteja curs rere curs i per donar més possibilitats d'èxit a l'alumnat d'incorporació tardana, un programa de l'Ajuntament de Manresa, amb el suport de la Diputació de Barcelona, vetlla per preparar-los encara que això suposi treballar també a l'estiu.
Una cinquantena d'alumnes arribats de catorze països diferents fan aquests dies d'estiu classes de català cada matí durant dues hores repartits entre el centre cívic Selves i Carner i l'Espai Joan Amades.
El curs lingüístic s'adreça a joves d'entre 12 i 16 anys que al setembre s'han d'incorporar a l'institut. La majoria són alumnes que acaben d'arribar, però també n'hi ha que fa mesos que viuen a Manresa i necessiten un reforç. El curs funciona des de fa set anys amb la intenció d'aprofitar les hores de l'estiu per preparar els alumnes per fer més fàcil el començament de la secundària en un altre idioma.
En quaranta hores, repassen l'expressió oral i escrita del català. Amb l'ajuda de làmines, fitxes, jocs de rol, diapositives i cançons aprenen a relacionar-se en llengua catalana.
Les classes se separen per nivells. L'inicial és per a aquells que han de començar des de l'alfabetització i els que han d'aprendre el vocabulari més bàsic. El nivell bàsic és per als que ja poden llegir i construir frases.
El curs té un responsable a cada centre, com a novetat, enguany hi ha un ajudant que, tres dies a la setmana, s'incorpora a les activitats. D'aquesta forma, es divideix la l'alumnat en dos espais per poder donar un tracte més individualitzat als escolars.
On no arriba la paraula
El número d'aules d'acollida dels centres s'ha reduït. Tanmateix, el responsable del curs al centre cívic Selves i Carner, Jacob Montsech, explica que "arriben sempre nous alumnes, per canvi de residència o per reagrupació". A partir del setembre, les classes continuen però són més limitades, ja que tan sols es fan tres hores a la setmana. A la pissarra de l'aula sovintegen els dibuixos, sobretot quan la comunicació verbal es complica a causa del desconeixement de l'idioma.
Una altra particularitat és com els mateixos alumnes fan d'intèrpret amb els docents. A la mateixa aula hi pot haver més d'una desena de llengües sonant alhora. Per als alumnes és un gresol de diversitat que els aporta consciència que s'escolaritzaran en una ciutat on conviuen un centenar de nacionalitats diferents, però que té com a llengua vehicular el català.
Ells se saben en un moment de transició amb totes les dificultats inherents al canvi, però també tenen consciència de les oportunitats que aquesta nova etapa els aporta. És per això que la majoria se senten satisfets d'aprendre a comunicar-se amb una nova llengua encara que comporti perdre hores lliures a l'estiu.
