L'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) té un grau que és únic a Catalunya i que el curs vinent celebrarà 75 anys. És un grau, el d'Enginyeria Minera, que no passa pel millor moment, i no és d'ara. Els dos últims cursos només s'hi han matriculat deu alumnes nous, i el vinent, si les xifres no canvien d'aquí al setembre, també seran deu. La directora de la Politècnica, Rosa Argelaguet, admet que la situació no és bona, i explica que demanaran ajuda a les empreses del sector de la comarca per salvar-lo.

Argelaguet apel·la a aconseguir "complicitats amb determinades empreses, com Repsol i ICL" (abans anomenada Iberpotash SA, que és l'única empresa productora de sals potàssiques a Espanya). Explica que a Terrassa va passar un cas semblant amb una enginyeria tèxtil que estava a punt de tancar per manca de matriculacions. "Què va fer l'escola? Va anar a trucar a les empreses del sector per aconseguir matrícules gratuïtes, que com que és una universitat pública ja no són excessivament cares. Les empreses hi van apostar i va tornar a créixer". És el que pretén fer ella al llarg del proper any. "Farem tots els moviments que puguem perquè les empreses hi donin suport perquè tiri endavant". Parla de les esmentades Repsol i ICL, però també de contactar amb ProMineria, una plataforma social de suport a la minera i l'activitat industrial a la Catalunya Central.

Modes i desconeixement

Argelaguet insisteix que "el territori no pot perdre Mines" perquè el Bages és la comarca minera de Catalunya per excel·lència. Atribueix a les modes i al desconeixement la disminució dels alumnes interessats en aquesta carrera. Posa com a exemple el cas de Filosofia, que, diu, el curs vinent ha augmentat la preinscripció, la qual cosa atribueix a l'èxit de la sèrie de TV3 'Merlí', que té en el protagonista un professor d'aquesta matèria.

Pel que fa al tema del desconeixement, fa notar que "molts joves identifiquen la mina amb la imatge del miner suportant temperatures de 60 graus i no amb la seva relació amb el medi ambient, amb la restauració dels espais naturals i amb els recursos hídrics. No saben anar més enllà". Apunta que, en general, "l'enginyer és un gran desconegut; ara imagina't el de mines". Per altra banda, subratlla, "tots els alumnes" surten del grau "amb feina assegurada. Treballen per a Repsol, a l'administració pública, com, per exemple, a l'Agència Catalana de l'Aigua...".

Per exemplificar el desconeixement de què parla, esmenta la polèmica que hi va haver fa quatre anys, quan es va saber que l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona volia fer passos per impartir un Màster d'Enginyeria Geològica que rivalitzaria directament amb els estudis de mines de l'EPSEM per formar enginyers de mines. Tot i que va anar endavant malgrat l'oposició de Manresa, "no van tenir estudiants".

Argelaguet, que és Doctora Enginyera Industrial, no veu factible l'opció d'anar a buscar estudiants a fora com fan altres centres, perquè "costa molts diners".

Les comunicacions

Al tema del desconeixement i de les modes, n'hi afegeix un tercer, que té a veure amb les comunicacions de Manresa, que "són patètiques. És vergonyós", lamenta.