"No és competència del bisbat". Aquesta és la declaració que va fer el bisbat de Vic demanat per aquest diari sobre què cal fer amb l'escut franquista que hi ha al portal de Sant Antoni de la Seu de Manresa, damunt del qual va posar el focus aquest diari el gener passat. El bisbat, com a propietari del temple, semblava el més adequat per respondre la pregunta de si aquest escut es conservarà on és o bé si anirà a fora. Fonts d'aquest òrgan eclesiàstic van explicar que de tot el que està relacionat amb el culte al temple se'n cuida el capítol de canonges i que, per tant, li correspon a ell prendre la decisió sobre aquest tema.
Segons dos dels canonges de la Seu consultats per aquest diari, Josep Maria Masnou i Joan Antoni Castillo, el tema de l'escut no s'ha tractat en les reunions que han fet. El capítol de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa el presideix mossèn Josep Maria Gasol, i, amb Masnou i Castillo, l'integren els mossens Jacint Capdevila, Estanislau Corrons, Antoni Boqueras i Jaume Serra.
Característiques de l'escut
Es reconeix l'origen franquista de l'escut de l'interior de la Seu, molt a prop de l'escultura de Sant Ignasi, perquè té afegides la cartel·la que fa de suport al lema "una, grande y libre", tot i que, en el cas de la basílica manresana, aquest text no hi apareix; i perquè la representació del regne de Sicília amb els dos triangles quadribarrats units pel vèrtex es va canviar per la de les cadenes de Navarra; el canvi tenia la seva raó de ser en el fet que el regne de Sicília i Nàpols aportat per la Corona d'Aragó ja era part de la Itàlia unificada governada aleshores pel també feixista Mussolini.
