Estan arribant refugiats a Catalunya provinents de països de l'Orient Mitjà, però sobretot del conflicte ucraïnès. I ho fan pel seu propi peu. No són els que en els darrers mesos s'han establert en camps de refugiats de Grècia. L'antiga residència de les germanetes dels pobres de Manresa és un dels equipaments triats per fer-hi la primera fase d'acollida, per atendre els refugiats durant els primers mesos al país. De moment, però, no està fent aquesta funció i no hi ha refugiats en el complex. Creu Roja, una de les organitzacions que n'han de gestionar l'arribada, reserva el complex per quan arribin grups grans provinents de Grècia. El problema és que encara no hi ha data.

El complex és gestionat per la Fundació Germà Tomàs Canet i va ser rebatejat amb el nom de Sant Joan de Déu-Serveis Socials de Manresa. Catalunya va rebre, el 2015, 1.302 sol·licituds d'asil, el 61,4% més que l'any anterior. Una xifra rècord i que aquest any les administracions preveuen que se superarà amb escreix.

"De moment no se n'ha acollit cap a l'equipament de Manresa perquè els dirigents polítics encara no han fet cap passa per rebre'n, tot i que quan va esclatar la crisi dels refugiats es va dir que Espanya n'acolliria 15.000, una tercera part dels quals tindrien com a destí Catalunya. Quan vindran i quants n'acollirem? Encara no ho sabem i és vergonyosa l'actuació dels polítics estatals i de la Unió Europea", critica el president de Creu Roja de Manresa, Miquel Riera.

El responsable de Creu Roja de Manresa explica que els demandants d'asil que han arribat a Catalunya ho han fet en grups petits i per aquest motiu s'ha cregut convenient acollir-los en espais de dimensions més reduïdes de la mateixa organització. Petits equipaments que són en grans ciutats del país, principalment a Barcelona, Lleida i Tarragona.

"El complex que gestiona la Fundació Germà Tomàs i Canet a la capital del Bages té capacitat per acollir 75 persones. Si finalment es decideix tramitar l'asil dels que ara mateix són a Grècia en camps de refugiats, i hi ha un grup de més d'una setantena de persones, llavors els portarem a Manresa", afegeix Riera.

Les persones que han arribat a Catalunya tot fugint de guerres i situacions de pobresa extrema segueixen un patró diferent de les que a priori ha d'acollir el complex manresà. "Els que ara són al país, han sol·licitat l'asil polític un cop ja han arribat aquí perquè si tornen al país d'origen tenen un risc de ser perseguits o de patir les conseqüències del conflicte d'allà on provenen. Els refugiats que haurien de venir a Manresa procedents dels camps de refugiats en principi vindran amb tot l'apartat burocràtic resolt. És a dir, que arribaran ja sent reconeguts com a asilats polítics", afirma Riera.

Quan està a punt de complir-se un any de la gran onada de refugiats que van fugir del conflicte sirià per arribar a la Unió Europea, un gruix important de persones encara són a Grècia en camps gestionats pel govern hel·lè, esperant decisions que no arriben. Han passat de ser víctimes d'un conflicte armat, a víctimes de la inoperància política.