L'esfondrament d'una part del bloc de pisos del número 16 del carrer Escodines fa just una dècada es va convertir en un símbol de l'època de l'especulació al nucli antic de Manresa. Empreses immobiliàries que compraven habitatges a tort i a dret i ràpidament aconseguien inquilins sense haver d'invertir en obres de rehabilitació. Deu anys després, el carrer Escodines continua sent víctima de la realitat econòmica. Els especuladors ja no hi treuen el cap i els veïns senten que l'Ajuntament els ha oblidat. Ara, molts dels blocs d'aquest punt de la ciutat estan tapiats i no s'hi pot viure. És el viatge en el temps de l'especulació a la desolació.

Podria haver sigut una tragèdia, però afortunadament no hi va haver cap víctima. El 24 de juliol del 2006, la part posterior de l'edifici, que llavors tenia quatre plantes d'alçada, es va esfondrar quan a l'interior hi havia cinc de les sis famílies de nacionalitat marroquina que hi vivien com a llogaters. La part que va caure era la de les cuines.

El president del barri de fa una dècada, Josep Lluís Martínez, recorda just davant del bloc de pisos el dia fatídic. "Era a l'estanc que regentava i vaig venir corrents perquè vaig sentir un soroll molt fort, i les primeres actuacions estaven centrades a comprovar que no hi hagués cap víctima, i sortosament no hi havia ningú entre la runa", explica. Assegura que van ser dies molt intensos i els veïns del costat tenien por que l'esfondrament hagués afectat l'estructura d'altres immobles. "Mira la quantitat de blocs que estan tapiats. Estan molt malament i no s'hi pot viure. Crec que només es pot solucionar la problemàtica tirant a terra aquests edificis i construint-ne de nous", opina, i assegura que els veïns se senten oblidats per l'Ajuntament.

Els veïns consultats expliquen que fa aproximadament un any l'empresa immobiliària que tenia el bloc de pisos va fer fallida i que des de llavors el bloc és de l'empresa municipal Fòrum, que no ha anunciat cap actuació. De fet, ara només queda dempeus una part de la façana i alguns murs de la planta baixa. Martínez recorda que els inquilins "van rebre una indemnització negociada amb l'Ajuntament". Veïns que viuen en edificis del costat i que també van haver de ser desallotjats -i prefereixen no revelar el seu nom- asseguren que mai no han rebut cap compensació econòmica.

Van sol·licitar el serveis d'advocats, però l'Ajuntament i la immobiliària es van anar passant la pilota. S'acusaven mútuament. L'administració local deia que l'empresa no havia fet obres de conservació bàsiques per a l'edifici, i els responsables de la immobiliària asseguraven que eren les obres dels pàrquing Centre Històric el que havia desestabilitzat l'edifici. El resultat és que el cas mai ha arribat a judici.

Ester Montero, de 42 anys, té una perruqueria al mateix carrer. Ella treballava en una altra que hi havia als baixos de l'edifici que es va esfondrar. "Em van trucar i no m'ho creia. Quan hi vaig arribar, vaig veure un nen tot emblanquinat per la gran polseguera que va aixecar l'esfondrament. Són imatges que tinc molt presents. A partir de llavors vam fer el servei de perruqueria als pisos dels clients i jo vaig obrir, mesos després, la meva perruqueria al mateix carrer. Per què? Es pot dir que sempre he treballat al barri, i em sento d'aquest carrer", explica. També lamenta l'actual situació i desitja que entre els veïns i l'Ajuntament de Manresa es pugui trobar una solució.

Els vianants no poden veure actualment la zona de l'esfondrament perquè queda tapada per l'edifici que acull les oficines d'Aigües de Manresa, a part d'habitatges.

Anna Cardona, de 24 anys, recorda en el local del negoci familiar que té al carrer Escodines la jornada de fa deu anys. "Jo era adolescent, però tinc present el rebombori que es va generar. Al carrer falta molta vida, aquí la gent només hi ve de pas".