La columna de Ponent de la Marxa Som va arribar divendres a Manresa. Una cinquantena de persones es van reunir per debatre sobre el plantejament "No hi ha revolució social més gran que prendre la paraula com a poble per decidir". Al llarg de la jornada, els participants van opinar sobre el model de democràcia participativa i es va plantejar un diàleg assembleari sobre com construir un futur estat català.

En l'acte celebrat a l'auditori de la Plana de l'Om ahir a la tarda, l'Ajuntament de Manresa els va donar la benvinguda oficial, després que els caminants haguessin visitat durant el dia la Seu i la Cova de Sant Ignasi. Mireia Estefanell, primera tinent d'alcalde, va recordar que perquè existeixi la democràcia plena i socialment justa és necessari que les persones puguin prendre decisions. A més, va subratllar que des de les institucions cal "mantenir un escolta activa de la ciutadania".

Més enllà de les urnes

Teresa Forcades, ànima impulsora de la marxa, va parlar de la identificació que existeix entre l'acció de votar i la democràcia. "Jo crec que anar a votar és una condició sine qua non perquè hi hagi democràcia, però no és una condició suficient".

Forcades va explicar dos aspectes que considera bàsics perquè hi hagi una democràcia real. "Abans d'anar a votar hi ha d'haver una deliberació pública amb una informació completa i plural", va explicar.

Després de l'acte de votar ha d'existir la possibilitat de revocar. "Sense poder de revocatòria l'únic marge de maniobra és canviar el sentit del vot quatre anys després", va afirmar. A més, va recordar que aquestes tres condicions, deliberar, votar i revocar, no són cap utopia, sinó fets que ja es donen en diversos països. En la seva intervenció, Forcades va emfatitzar la necessitat d'una democràcia participativa: "la voluntat popular està segrestada pel poder constituït", va assegurar.

El membre de l'ANC i activista cultural Josep Camprubí va ser l'encarregat de llegir el manifest de la marxa que proposa una nova cultura democràtica basada en la presa de decisions a través del diàleg i el consens. En acabar, Camprubí va assegurar que no es tractava d'un manifest institucional, sinó d'un "compromís personal i col·lectiu ferm per instar les institucions catalanes perquè ho duguin a terme".

L'acte va concloure amb un exercici de democràcia participativa: uns debats assemblearis en què els presents es van distribuir per grups per debatre les propostes del manifest i extreure'n unes conclusions. Irene Alerm, que forma part de l'organització de la marxa, va explicar que la intenció d'aquesta iniciativa és "implicar-nos com a poble i tenir en compte que podem decidir".

Les arques que han acompanyat cada una de les columnes recullen els acords i les conclusions que s'han extret dels pobles i ciutats pels quals s'han celebrat assemblees de la Marxa Som.

La columna de Ponent va començar a caminar el 22 de juny a Puigcerdà, i va completar divendres l'etapa número 38 de la caminada, que és el recorregut entre Santpedor fins al parc de l'Agulla, seguint bona part del Camí de la Sèquia. L'itinerari popular ha recorregut les diferents comarques de Catalunya en quatre columnes, que han de confluir demà al Monestir de Montserrat, on se celebrarà un acte final.