A mesura que s´acosta la data dels 500 anys de la seva estada a Manresa, el 2022, el nom de sant Ignasi i dels espais on va viure i que va visitar van agafant ressò. El barri manresà de Viladordis no en vol quedar al marge. El rector de la parròquia, Joan Antoni Castillo, és un dels principals defensors d´aquest passat ignasià que, comenta, segons com, coneixen més les persones que arriben de fora per visitar el conegut com santuari de la Salut, que les de casa.

La parròquia vol iniciar aquest curs converses amb les administracions, com la Diputació de Barcelona, per cercar fons per aturar el deteriorament i per rehabilitar la Casa de l´Ermità, edifici del segle XIV adjunt a l´església i a la rectoria. Castillo explica que es va oferir a l´Ajuntament l´usdefruit a canvi de fer-hi millores per convertir-lo en un espai d´acollida, però l´oferiment no es va consolidar. Així mateix, el 50% dels donatius del 3r Cicle de Concerts a Viladordis, celebrat aquest mes, es destinarà al conjunt del santuari, així com els donatius recollits a la parròquia; en concret, el setembre és previst que comenci la restauració de la façana est de la rectoria.

La pedra on s´agenollava

Viladordis té un tríptic dins de la Ruta Ignasiana a Manresa. Inclou informació cronològica de l´església romànica (s. XII-XIII), modificada entre els segles XIV i XV; de la Casa de l´Ermità (s. XIV), i de la casa rectoral (s. XIX), que formen un tot dins la sagrera del santuari. També parla de la pedra que hi havia a l´entrada de l´església, ara exposada a l´interior, on sant Ignasi s´agenollava per pregar. Si no hagués desaparegut durant la guerra civil, també hi hauria un reliquiari de plata amb el cenyidor que el pelegrí va lliurar, abans de marxar, al veí mas de les Marcetes, on anava a demanar caritat. La recreació d´aquesta donació protagonitza un dels medallons que hi ha a l´espai d´acollida de la Cova, que abans eren a la coveta.

A la façana de l´església hi ha un enrajolat sobre la pertinença del santuari al conjunt de la Manresa ignasiana i, a l´interior, una imatge del sant amb el text que hi havia en una làpida del segle XVII que recordava el seu pas i que va ser destruïda l´any 1936.

Viladordis és un dels llocs que no obliden els jesuïtes que fan estada a la Cova, i els que arriben a Manresa pel Camí Ignasià i volen resseguir els llocs on anava el fundador de la Companyia de Jesús. Castillo recorda que, en l´autobiografia del sant, Viladordis és un dels llocs que hi surten. També hi arriben els que fan el Camí de Sant Jaume, però «es queixen que no està dotat d´infraestructura».

Antigament, a la Casa de l´Ermità s´hi va fer una cambra de refugi en cas de pesta. «De fet, Viladordis creix en devoció, i per això sant Ignasi ja coneixia aquest lloc, perquè en època medieval sabem que es feien molts pelegrinatges fins aquí demanant aigua en moments de sequera. I, després, amb motiu de pestes. I per això, a la parròquia de Santa Maria de Viladordis, que és com es diu des de l´inici, se li dóna el títol de la Mare de Déu de la Salut. Per tant, en època de sant Ignasi ja era un santuari molt sovintejat». I afegeix que «tenim la constància que sant Ignasi hi va fer vetlles i pregàries, i que és on alguna vegada el recullen gairebé inconscient de les pràctiques de penitència. Al principi té un període, com a guerrer que era i cavaller, de, ja que es volia convertir en cristià, fer-ho de la millor manera. Diuen que aquí cau malalt d´aquestes penitències i que se´l trasllada a la casa dels Amigant, a la capella de Sant Ignasi Malalt», al centre de Manresa.

Projecte de reforma

A la Casa de l´Ermità, que va tenir llogaters fins als anys 80, hi vivien els masovers de les Marcetes, que tradicionalment és la casa que administrava l´església. El predecessor de Castillo, mossèn Melitó Tubau, es va cuidar de fer signar al bisbe i a l´avi de l´actual propietari de les Marcetes un document segons el qual la casa forma part del conjunt de la sagrera, és a dir, que és del bisbat. Castillo explica que hi ha fet un projecte de reforma «de l´arquitecte Arminy» que no s´ha realitzat per manca de diners. El bisbat fins i tot va estudiar la possibilitat de cedir-ne l´usdefruit a particulars a canvi de fer-hi millores, igual que es va oferir a l´Ajuntament, sense èxit.

Entrar a la Casa de l´Ermità és fer un salt al passat de cop. Un dels espais més curiosos és la cuina, amb la llar de foc; en una habitació les bigues ennegrides recorden que hi devia haver un forn. L´únic que s´hi ha fet darrerament ha estat moure les teules per evitar que hi hagi degoters i tapiar les finestres perquè no hi entrin ocells. Estructuralment, l´edifici no perilla, però és malaguanyat.