David Augé: «El consumidor ha de saber que pot canviar el món triant la seva compra»

Com és que va entrar al Rotary Club Manresa-Bages?

Vaig entrar a Rotary perquè un amic m´ho va proposar. Jo no tenia ni idea del que era ni de què anava. Del que em va dir, el que més em va quedar va ser que tenim molta sort d´haver nascut on ho vam fer, a Occident, i a més, a la ciutat i a la família on vam néixer. I que el que hem de fer és retornar una mica d´aquesta sort a la gent que no l´ha tingut. Em va fer pensar. Parlo de fa 10 anys. En resum, es tracta de retornar a la societat la sort que hem tingut de néixer en aquesta. Això és el Rotary i per això en formo part. A partir d´aquí, també em serveix per conèixer gent. He conegut un seguit de persones amb qui, per diverses qüestions, no hauríem coincidit. Ho hem fet, i això et permet ampliar el cercle d´amistats, i, a més, amb gent que té ganes de fer coses pels altres sense tenir una recompensa directa.

No tothom qui vol pot entrar a Rotary...

T´han de convidar. El sistema de funcionament és que es proposa gent, i si tothom hi està d´acord es demana a la persona en qüestió si li ve de gust entrar.

Què caracteritza el Rotary Club Manresa-Bages?

Fora de Barcelona és un dels clubs importants. Pel que fa a quantitat de gent, som 41 persones, que per a Rotary és un volum important, també per la participació de dones i per les activitats que s´hi fan. Som un club exemplar, i això és perquè hi ha una gran cohesió.

Per què a Manresa hi ha dos Rotary Club, per una banda el Manresa-Bages que presideix, i per l´altra, el Manresa-Centre?

Des de Rotary internacional es promou que hi hagi clubs, i com més, millor. A qualsevol ciutat del món n´hi ha dos o tres. Estem al voltant de 2,5 milions de membres de Rotary i 100.000 clubs. És cert que a Manresa, per la població que té, xoca una mica, però un dels objectius és que hi hagi clubs. Amb Rotary Manresa-Central, hi tenim molt bona relació. Com més siguem per fer coses, millor. Han fet el projecte dels desfibril·ladors, que val molt la pena.

Hi haurà novetats durant la seva etapa com a president?

La idea és consolidar el grup, que tothom estigui actiu. Mantenir els projectes que estem fent, com Protagonistes del demà, el premi Simeó Selga, el Concert de Reis, la campanya contra la poliomelitis... Són hores i demanen temps. També consolidar el premi de la Ciència i la Infància, iniciat l´any passat. Si aconseguim això i augmentar una mica els socis, però no gaire, em donaria per satisfet.

Sobre el comerç. Com veu la situació comercial a la ciutat?

Tots està molt convuls i tot canvia. De vegades no acabes de saber cap on va tot. El que ha de fer el comerç és especialitzar-se, donar servei, anar a buscar el seu nínxol de mercat, aquelles coses seleccionades, aquell servei molt especial, aquella atenció diferenciada. Penso que hem d´anar cap aquí. El muntatge de les dues botigues de La Creadora és aquest: conceptes diferents però molt centrat en un nínxol del mercat. El mateix ha de passar en alimentació, roba, esport i el que sigui, perquè la gran massa la tenen ocupada les grans distribucions i Internet. T´has de diferenciar i sobretot vendre sensacions i experiències. La gent vindrà a comprar a casa teva i no a Internet per l´experiència que li pots arribar a donar quan estigui amb tu a la botiga.

Aquests canvis que em comenta, se´ls havia imaginat?

No. Podies imaginar que evolucionaria cap a una banda o cap a l´altra. Però tot ha canviat molt en 10 anys. La crisi també ha modificat els hàbits, les normes de funcionament, i a partir d´aquí, res del que es feia fa 10 anys val ara. Ara el poder el té el consumidor, però encara no ho sap. El consumidor ha de saber que decidint la seva compra pot triar com vol el món. Però encara no ho sap. Confio que és cap on es vagi, cap al consum intel·ligent. No vull un producte que estigui fet a Bangla Desh. No perquè estigui fet aquí, sinó perquè no m´asseguren que la persona que està fent aquell producte ho faci en condicions, i en canvi el fabricant d´Igualada hagi de fer més esforços. És difícil, perquè al final estem en mans de les grans corporacions, que ho decideixen tot.

Ens hem adaptat a aquests canvis que esmenta?

Ens hi estem adaptant. Si temps enrere podies fer previsions a 3 o 4 anys vista, ara el màxim que pots fer és una previsió a un any. I si de cop i volta et surten els anglesos dient que marxen d´Europa et trobes que la borsa baixa no sé quant, i l´or puja no sé quant més, i això provoca canvis en els fons, que els bancs deixin menys diners i que quan vagi a demanar la pòlissa me´n demanin més. Tot està molt connectat i fa que haguem d´aprendre a viure en el canvi. Crec que és la clau de les generacions que pugen.

Manresa és atractiva comercialment parlant?

Jo crec que l´oferta és molt bona. No hi ha gaires poblacions amb l´oferta que té Manresa. Si ho analitzes una mica tens des d´un Tous, multinacional establerta aquí, un Señor que ha treballat molt bé, botigues d´esport... Jo crec que tenim una bona oferta. Que podem millorar, segur. El que potser hauríem de millorar, posats a demanar, és donar la volta a Manresa: anar-la arreglant, pintant, netejant, endreçant. El que està fent l´Ajuntament, però crec que si s´accelerés una mica més aniria bé.

Senten que tenen el suport de l´Administració?

Sempre que hi hem anat i hem tingut problemes ens ha escoltat. El que passa és que, com que en els comerciants, de vegades, cadascú va a la seva, també va perduda i et demana que ens posem d´acord. Sempre se´ls ha d´exigir més. Penso que s´hauria d´invertir més en imatge. La idea de la campanya «Et porto al cor» està molt bé, però allò hauria hagut de ser l´últim pas. Abans s´hauria d´haver fet més feina interna d´adequar la ciutat. També crec que la UBIC està fent una molt bona feina. Tenen Manresa Comercial, que fa una tasca fantàstica.