Tornar a començar el procés de reagrupament significa començar des de zero. Adil Bentaleb viu a Manresa des de fa quinze anys i aquesta és la segona vegada que intenta engegar els tràmits de reagrupament familiar. Cada vegada és més complicat, explica, perquè «quan compleixes un dels requisits, te´n falla algun altre». Ara està esperant aconseguir un informe d'habitatge favorable per començar a gestionar de nou el reagrupament familiar.

L´Adil assegura que el més difícil són les traves burocràtiques i la inestabilitat laboral: «tu penses que tindràs feina per un temps i, d'un dia per l'altre, et diuen que ja no cal que tornis més». La situació de precarietat, especialment després dels anys de crisi econòmica, fa que sigui molt difícil disposar dels recursos econòmics que marca la legislació per reagrupar. Al Marroc l´esperen la seva dona i el seu fill de tres anys: «és car fer el reagrupament, però ho és més pagar el manteniment de dues cases i el transport de dues famílies». L´Adil envia la meitat del salari que guanya a la seva família, que depèn econòmicament d'ell.

Les gestions també suposen un cost per a la família, que s´ha de desplaçar fins al consolat espanyol: «cada vegada que iniciem un nou tràmit hem de tornar a pagar perquè ells han de viatjar fins a una altra ciutat». El seu fill té problemes d´asma, i l´Adil assegura que pagar els medicaments al Marroc és molt costós: «jo cotitzo a la Seguretat Social, si ell visqués aquí li podria cobrir el tractament». I continua: «així cap de nosaltres no pot tenir una vida digna». Buscar l´ajuda d´un advocat podria servir per fer d´intermediari, però voldria dir afegir més despeses al procés de reagrupament, que ja és car per si mateix, assenyala.

L´Adil és crític amb les polítiques d´immigració perquè considera que amb l´inici de la crisi els requisits s´han endurit, amb l´objectiu de reduir l´arribada de població immigrada. I afegeix: «amb aquestes barreres, l´únic que s´aconsegueix és frenar la migració legal i no posar fi a la migració il·legal».

Després de dos anys fent les tramitacions de reagrupament familiar, ho té clar: «si no ho aconsegueixo aquesta vegada, marxaré: tornaré al meu país o aniré a França o a Alemanya, on sigui, però a treballar». Precisament és no trobar una feina estable el que dificulta la gestió. L´Adil defensa que està qualificat per treballar. El procés és lent i desgasta: «he estudiat aquí, vull treballar aquí però també necessito estar amb la meva família». Confessa sentir-se molt cansat: «no sóc l´únic que es troba amb aquest problema, però jo estic esgotat d´haver de lluitar tot sol contra unes lleis tan dures».