Montserrat Soler és una doctora en Infermeria per a la qual salvar vides com a membre de l´equip de la base SEM de la Fundació Althaia forma part de la feina diària. Dona d´acció i d´imprescindible sang freda, la doctora Soler ha estat guardonada per la millor comunicació d´infermeria en la darrera edició del Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Medicina d´Urgències i Emergències.
L´estudi, reconegut com una aportació cabdal per conèixer els factors predictius de presència de lesió intracranial en els traumatismes cranioencefàlics lleus, l´ha fet sobre més de mig miler de pacients atesos pel Sistema d´Emergències Mèdiques de Manresa.
Combina la feina i la recerca amb l´activitat acadèmica a la Fundació Universitària del Bages.
Què es considera lesió intracranial?
Una hemorràgia dintre del crani com a conseqüència d´un impacte.
Quins efectes pot tenir? Quin tractament neuroquirúrgic pot ser necessari?
Cal veure de quin tipus és i si es pot reabsorbir i solucionar sense drenatge o cal una intervenció quirúrgica. Hi pot haver moltes alteracions i efectes secundaris. Sobretot amb la gent de més edat l´hemorràgia es pot fer molt gran. Una lesió intracranial és greu.
Per què és important detectar-la precoçment?
Per derivar el més ràpidament possible a un hospital de tercer nivell en què hi hagi l´especialista neurocirurgià.
No s'havia fet mai un estudi com el que ha portat a terme?
S´han anat fent estudis, però tan ampli com aquest no. Els traumatismes cranials lleus no són tan lleus, és poden complicar molt. S´aplica l´escala anomenada de Glasgow i classifica en nivells 13, 14, 15... Amb un Glasgow 13 pots tenir indicis que el pacient pot estar més greu del que sembla, però quan avises a Coordinació del 112 i dius que tens un pacient amb un traumatisme cranial lleu, un Glasgow 13, llavors ells et diuen que l´has de portar a l´hospital de referència, en el nostre cas Sant Joan de Déu. Si aquest estudi s´amplia més es pot acabar veient que aquest Glasgow 13 ha de ser considerat de gravetat moderada i no lleu. Això podria ser discutit a nivell nacional i aquesta és la part interessant i de més impacte de l´estudi.
A banda d´aquesta, quines són les singularitats de la recerca?
Els resultats indiquen que del grup Glasgow 13 que jo he analitzat el 57% tenen lesions intracranials. En la recerca bibliogràfica realitzada he vist que l´hospital de la Vall d´Hebron havia demanat que els pacients amb Glasgow 13 els fossin derivats. Però cal tenir en compte que de traumatisme cranial lleu n´hi ha moltíssim. Van quedar desbordats i no podien fer TAC a tothom.
Quines proves es fan en un primer moment per saber si s´ha d´enquadrar el pacient en la categoria de lleu, moderat o greu?
Mires la resposta motora, verbal i ocular i es fa un càlcul. Repetir-se i amb el pas del temps no anar a millor pot indicar que passa alguna cosa. També que surti sang per l´orella o que una nineta dels ulls estigui més gran que l´altra.
Si la classificació actual podria ser millorada, no hi ha dubte que caldria plantejar-s´ho.
Crec que és important acabar aquest estudi i contrastar-lo amb resultats obtinguts en altres zones com Barcelona o Girona. I si ens dóna el mateix resultat -que hi ha un percentatge tan elevat de lesions intracranials quan es produeixen determinats símptomes-, caldria analitzar-ho, discutir-ho i, si és el més correcte, que els pacients classificats amb el nivell Glasgow 13 passin de ser considerats lleus a moderats i derivats a un hospital de tercer nivell amb servei de neurologia.
Aquest debat que el seu estudi posa sobre la taula no està ja resolt a nivell internacional?
Hi ha països que ja han fet la modificació de classificació i d´altres que no. És un punt d´aquells que cal estudiar més, rascar més i arribar a una conclusió ferma.
Com va materialitzar l'estudi?
En cada servei que fa, el SEM ha d´omplir una fitxa. Vaig demanar els permisos a l´hospital, a emergències mèdiques de Catalunya i vaig accedir al registre amb els paràmetres de la recerca. La sorpresa va ser veure que a gairebé tothom se li fa un escàner a excepció d´un grupet molt petit, que eren nens, als quals has de pensar bé si cal o no sotmetre´ls a irradiació o amb una observació més llarga és suficient. Els resultats estadístics del TAC mostren que hi ha moltes lesions intracranials: més de la meitat dels pacients dintre del grup al qual ens referim.
A més, no totes les zones són iguals, en el cas de Manresa el grau d´envelliment de la població és molt alt.
Sí, i això vol dir que hi ha molta gent gran que va descoagulada perquè pren aspirina o medicació per una insuficiència cardíaca. Llavors un petit cop pot complicar-se, sobretot si és al cap. Cal controlar-los més. També hi ha un augment d´accidents per la proliferació dels esports d´aventura i activitats físiques.
L'estudi està pendent de ser publicat?
El premi que vaig guanyar inclou la publicació a la revista Emergencias. I ara estic fent un parell d´articles per enviar a revistes especialitzades europees.
Quin recorregut pot tenir encara el seu estudi?
De l´anàlisi estadística ha sortit una fórmula predictora perquè amb una aplicació per a mòbil o ordinador es pugui veure quin risc té el pacient de patir lesions intracranials. I això s´hauria de fer tant a Manresa com en altres zones i comparar-ho per veure si ens dóna el mateix resultat.
Es pot dir que l´estudi que ha fet ja ha servit per detectar precoçment lesions intracranials.
Sí, però s´ha de comparar amb un estudi prospectiu realitzat en altres zones per validar la fórmula i veure si realment seria positiu aplicar-la.
La seva recerca ha estat remunerada?
La veritat és que no i que seria necessari ampliar-la amb l´ajut de més companys.
