La xarxa social Twitter és un canal de comunicació mitjançant el qual els càrrecs electes poden respondre preguntes, debatre i opinar sobre temes d´actualitat. La majoria de membres del consistori de Manresa fan servir els seus comptes com a altaveu per fer arribar missatges polítics, i no com una forma de relació directa amb el carrer. La conclusió es desprèn fent una ullada als comptes de Twitter dels setze membres de l´Ajuntament que són a la xarxa de l´ocell blau.
Els regidors de Manresa utilitzen els seus perfils sobretot per fer retuits, és a dir, per compartir piulades d´altres usuaris, que normalment són companys de formació política o el compte oficial de l´Ajuntament.
Les interaccions amb tercers es redueixen al cercle del partit. La poca activitat es trasllada també al número de seguidors, ja que cap membre del consistori supera els 3.000 followers.
L´alcalde de Manresa, Valentí Junyent, només ha fet 1.635 piulades des que va crear el seu compte el novembre del 2010, i la majoria són retuits del canal oficial del consistori. Junyent és actualment el polític manresà en actiu més seguit, amb poc més de 2.000 seguidors.
Una xifra petita si es compara, per exemple, amb els 5.705 followers del compte del batlle d´Igualada, Marc Castells. L´alcalde de Manresa té més o menys els mateixos seguidors que altres batlles de poblacions més petites de la Catalunya Central, com l´alcaldessa de Berga, Montse Venturós; l´alcalde de Gironella, David Font; i l´alcalde de Navàs, Jaume Casals, o Anna Erra, alcaldessa de Vic. La diferència? La interacció amb tercers. Però cap d´ells s´apropa a la xifra dels 13.528 followers de Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, que deixa clar en la descripció del compte de Twitter que és una eina de debat: «m´encanta aquest espai de diàleg en xarxa», escriu. Precisament és la interacció i la conversa allò que manca en les xarxes socials de gran part dels regidors de Manresa, que basen la seva activitat en retuits i explicacions d´actes institucionals.
Un canal de comunicació
Més enllà d´una aparent superficialitat, les xarxes socials han esdevingut una eina més per arribar a la ciutadania. La majoria de membres del consistori de Manresa no tenen en compte que aquestes xarxes són un pont mitjançant el qual poden connectar amb la població. A més, donen l´oportunitat d´intercanviar opinions entre els usuaris i demanar explicacions de forma directa. Per aquest motiu, és important que siguin els mateixos polítics els qui gestionin el seu perfil a Twitter i que no el deleguin a altres persones. Les xarxes socials es nodreixen de la comunicació i la relació entre usuaris.
Una de les excepcions dins l´equip municipal és Àuria Caus, regidora de Comerç i Indústria, que és present a Twitter des del juny del 2009. També el regidor del PSC Felip González i el regidor de la CUP Jordi Masdeu. Són els tres regidors més actius a la xarxa: entre els tres comptes sumen gairebé 20.000 piulades. Són coneixedors del funcionament de Twitter: utilitzen etiquetes, interactuen amb tercers, comparteixen fotografies, opinen sobre l´actualitat política. El perfil del compte oficial de l´Ajuntament de Manresa es comunica diàriament amb els seus gairebé 5.000 seguidors. A més, respon les queixes i preguntes dels usuaris de Manresa i comparteix fotografies d´actes institucionals.
L´altra cara de la moneda
Les personalitats manresanes amb més activitat a Twitter són excàrrecs polítics. És el cas de l´exconseller Josep Huguet (11.275 seguidors) o els exregidors Joan Vinyes (2.471 seguidors), José Luis Buenache (1.759 seguidors) o Sònia Díaz (1.105 seguidors).
Són exemples d´expolítics que destaquen per una activitat intensa a Twitter i una interacció molt més notable amb altres usuaris que molts polítics en actiu.
