«Hem d´eliminar la idea que som valents per haver vingut aquí. El que som és uns privilegiats». La barcelonina Montse Codina va posar en marxa el desembre del 2013 al carrer de Flors de Maig de Manresa l´establiment Harcogourmet amb el seu company, el manresà Xavi Harillo. És un dels cinc negocis que fa relativament poc temps que han obert portes a Manresa, i que han decidit fer-ho al Centre Històric. El darrer ho va fer fa tan sols un parell de mesos. Regió7 ha parlat amb tots.

Com si s´haguessin posat d´acord, els cinc són establiments amb una estètica molt cuidada, que entra pels ulls; portats per gent, la majoria, força jove i que ha volgut aprofitar els elements històrics dels locals que ocupen fent-ne lluir la pedra de les parets i les bigues del sostre. Coincideixen que no marxarien enlloc més i que si haguessin de tornar a començar «tornaríem a venir aquí». A més a més, estan satisfets amb la clientela que estan fidelitzant.

En la mateixa situació que Harcogourmet, hi ha la floristeria Florentium de la plaça Major, la botiga de productes de proximitat i ecològics L´Ingredient, al carrer de Vilanova, i la botiga de decoració i complements Toc Toc i la joieria d´autor Annest, ambdues al carrer d´Urgell.

«No som al Bronx»

El negoci de Codina i Harillo ocupa una casa del 1800 on hi havia l´enquadernador Esparbé, explica Codina. Feia vint anys que estava tancada. Admet que al carrer on és l´establiment són com «un bolet» perquè no tenen el coixí que proporciona la presència d´altres negocis a prop, la qual cosa ha fet que força gent els hagi conegut abans a Internet i que, després, hagi anat al local que van obrir com a showroom del regal gastronòmic a mida que ofereixen (tast artesà, lot natura i pack sibarita).

Amb tot, no es penedeixen d´haver triat aquest carrer. «Tornaríem a venir aquí perquè ens encanta el Barri Antic!» Insisteixen a voler trencar tòpics: «no som al Bronx». Per fer el seu negoci, que inclou un pati posterior on organitzen jornades gastronòmiques, van procurar recuperar tot el que van poder: el mosaic del terra, l´arcada de l´entrada, les bigues de fusta... «Hem intentat respectar tot el que és originari». Passat l´estiu preveuen saltar al mercat virtual (regalsgastronomics.com) mantenint igualment el local al vial que comunica el carrer de Puigterrà de Dalt amb la carretera de Vic com a aparador dels seus productes: iogurts del Provençal, gelats Sandro Desi...

Un temor esvaït

A la plaça Major hi ha la floristeria de Mercè Bigorra Espinalt, Florentium. En el seu cas és de propietat. Hi havia la carnisseria dels seus avis (Carnisseria Espinalt) i va passar a la seva mare i a ella, que hi va muntar el negoci que sempre havia somniat, després de superar una greu malaltia i de «canviar el xip» i deixar la feina d´administrativa. Assegura que «he tingut molt suport de l´Ajuntament» pel que fa a permisos, la qual cosa no sempre diu tothom.

Explica que, quan comentava que obriria la botiga a la plaça Major, tothom li deia que estava molt bé. Ella, però, els feia notar amb cert temor que «no és Vic», però ara està encantada de la decisió. A més a més, cada vegada té més feina, sobretot amb casaments, perquè «el boca-orella funciona». Temes com que no puguin passar els cotxes perquè és illa de vianants i hi ha fotomultes afirma que no són cap inconvenient. «Quan fa falta, per exemple, si ha de venir algú a descarregar una capsa de l´àvia perquè vol que la decori, dono la informació a la Policia Local i no posen la multa».

Al seu establiment va recuperar una paret de pedra i unes motllures del sostre, i a la nevera del negoci precedent hi conserva els rams.

«Estem molt tranquils»

A la part baixa del Centre Històric, al carrer de Vilanova, on hi havia la botiga de roba Naipe, va obrir L´Ingredient, que porta la santvicentina Estrella Fernández des del juliol de fa dos anys. Diu que va triar anar el Centre Històric perquè «és un lloc molt adient per a aquest tipus de comerç, que és una mica com tornar als orígens» perquè ven a granel: pasta, cereals ecològics d´Alemanya, llegums, arrossos, farines. Fins a fer el pas definitiu ho va estar estudiant dos anys. Afirma que «aquí estem molt tranquils» i hi ha un tracte molt bo amb el veïnat i els establiments de la vora, però que la clientela, de totes les edats, no només hi arriba del Centre Històric sinó d´arreu de la ciutat; gent que consumeix el tipus de producte que ofereix ella: gent jove, gent gran, famílies.

Amb Codina i Bigorra, Fernández hi coincideix: quan la gent sap que li ofereixes el que busca, ni que hagi d´anar a l´altra punta de la ciutat, hi va. Sentencia que, si hagués de tornar a obrir un negoci, «ho tornaria a fer igual».

Al carrer d'Urgell comparteixen façana dos establiments que gairebé són veïns: Toc Toc, de Sònia Sanz, de Mollet, i que torna a viure a Manresa amb el seu company, el periodista esportiu, com ella, Francesc Sòria; i Annest, de la santivicentina Anna Estella. Com la resta, són negocis fets amb molt gust, on les seves responsables han sabut combinar amb encert l´antic amb el nou.

L´establiment de Sanz era una xarcuteria (Gomà) i, posteriorment, el va ocupar la botiga de roba Tela Marinera. Quan van treure els sostres de pladur per fer sortir les bigues diu que hi van trobar claus i cordes d´on devien penjar l´embotit, una sortida de fums per bullir-lo i, fins i tot, etiquetes de xoriço. Ara, els protagonistes són pots de pintura ecològica al guix, coixins, bosses, penjadors, tasses, articles per a bebè... Va obrir el maig passat. Sanz, que ja va viure a Manresa del 2006 al 2009 (Sòria és manresà), va marxar a Barcelona i el 2014 hi va tornar, afirma que «no visualitzava» el seu negoci «enlloc més de Manresa».

Aquesta manresana d´adopció està convençuda del «potencial» de Centre Històric i creu que l´únic que falta «és gent que s´animi», com ella, a emprendre. Forma part de la plataforma L´Antic, creada per potenciar l´activitat al Centre Històric de Manresa.

Canvi de mentalitat

Recalca que «tots plegats hauríem de fer un canvi de mentalitat i valorar el que tenim». Això també vol dir que més gent passegi pels carrers del Barri Antic, més enllà del Passeig, Guimerà i el Born, fa notar. De fet, a ella els seus familiars li van suggerir que posés el negoci al carrer de Barcelona o a les Bases de Manresa, però no es va rendir. Ara bé, s´ha de dir que no tot són flors i violes. A tocar del seu establiment un dia que va ploure molt, el mes passat, «va caure un tros de balcó». Admet que hi ha cases que estan molt deixades i que no ajuden a canviar la percepció que té la gent del nucli antic.

Sanz té proveïdors nòrdics i francesos, i marques de Catalunya. Abans de decidir-se pel carrer d´Urgell, va mirar dos locals més però de seguida ho va tenir clar. «Vaig començar a buscar local el desembre del 2015 i el febrer passat ja vaig trobar aquest».

A Anna Estella, trobar la seva botigueta ideal per crear-hi i vendre-hi les seves joies d´autor li va costar bastant més. La volia amb dos espais diferenciats, per a la botiga i el taller. Finalment, la va trobar en un local que durant anys va ocupar un rellotger de tota la vida i després, un negoci de venda d'or. «Tenia molt clar que volia ser al Centre Històric perquè, pel tipus de negoci artesanal i de disseny que és, havia de ser aquí». Al seu local va recuperar la pedra de la paret i les bigues del sostre.