Els caçadors de pokémons s´han convertit en els nous visitants del parc de l´Agulla. Són fàcils d´identificar. Quan hi ha un grup d´amics que en comptes de parlar o estirar-se a la gespa caminen tots concentrats mirant la pantalla del mòbil no hi ha cap dubte. N´estan buscant. En aquest espai verd era fàcil de veure´n ahir, ja que joves manresans o d´altres poblacions properes al parc s´hi acosten per buscar els pokémons d´aigua. El parc de l´Agulla és un dels pocs llocs de la comarca del Bages on sovintegen les espècies aquàtiques dels animalons virtuals.

Albert Altimiras, de 19 anys, i David Miramunt, de 20, s´hi van desplaçar des de Sant Fruitós amb aquesta finalitat. «Aquí n´hi ha molts, d´aquests. De fet, com que al Bages no tenim embassaments ni llacs, el parc de l´Agulla és com un petit tresor on podem trobar aquests pokémons tan peculiars», va indicar Altimiras. No és la primera vegada que s´hi apropava amb la finalitat de treure el mòbil i perseguir els pokémons. I no descartava tornar-hi per jugar un altre cop. De fet, en l´anterior ocasió s´hi va desplaçar un cop va plegar de la feina, al vespre, i va aprofitar que el parc no el tanquen fins a les 11 de la nit per caçar-ne. «Tinc 250 caramels i en necessito 400», va explicar ahir -amb l´argot sorgit entre els aficionats de l´aplicació que està causant furor aquest estiu entre els més joves- mentre caminava amb el mòbil a la mà com si estigués apuntant a cada racó. Els dos amics anaven anomenant alguns dels pokémons que caçaven i que només es troben en hàbitats com els del parc de l´Agulla, gràcies a l´aigua. «Aquí hi ha un gyarados, més enllà, un magikarp. També hi ha slowpoke», va dir Miramunt. Noms incomprensibles per als qui encara no s´han descarregat l´aplicació de moda, Pokémon Go. Miramunt era la primera vegada que ahir s´apropava al parc de l´Agulla amb la finalitat de trobar-hi les bestioles.

Altres joves també caminaven amb la mirada fixada a la pantalla del telèfon mòbil. Toni Parserisa i Lorena Padilla, de 18 anys i de Manresa, ahir era la tercera vegada que s´apropaven al parc de l´Agulla. «És que són una tipologia de Pokémon molt concreta, que a la platja te´ls trobes fàcilment, però si ets del Bages has de venir per força al parc de l´Agulla perquè escassegen», va explicar Parserisa mentre caminava a prop de l´aigua.

El parc de l´Agulla serveix de termòmetre per mesurar fins a quin punt s´ha estès l´afició de caçar els pokémons entre els més joves.

A part de les persones que hi van anar expressament amb aquest objectiu, també es podien veure grups d´amics o famílies que simplement volien gaudir d´una estona d´esbarjo i relaxar-se, però que alguna vegada aprofitaven per mirar si a la vora hi havia algun dels animalons, que tot i ser de ficció han tingut la capacitat de treure el cap a la realitat a través de la telefonia mòbil.

A part dels nous visitants, el parc de l´Agulla, a l´agost, és l´epicentre de molts bagencs que estan de vacances i no han marxat -o que tot i treballar aprofiten el cap de setmana- per aguantar millor les altes temperatures. Aquest estiu, el públic familiar torna a ser el predominant. A part, grups d´amics també estiren la tovallola per passar-hi les hores mentre xerren. Tots els visitants consultats ahir van explicar que és el millor lloc de Manresa per desconnectar, perquè està ubicat a molt poca estona de la ciutat, però queda apartat de la voràgine de la vida diària.